El Trocomòbil

Saben perquè el nou centre comercial es diu TROCO? Inicialment s’havia pensat en un nom més … poètic: l’ARBRE DELS ENCANTERIS. Però la vesprada inaugural, a una marabunta de gent famolenca de totes les edats, condicions i pobles veïners, després de liquidar el ‘cattering’ encara els van quedar ganes per a rosegar-li les branques i les fulles al pobre arbre fins deixar-lo amb la soca ‘pelà’, o siga, en el “TRONCO” (la “N” de troNco també se la van fotre, com ‘els encanteris’).

Sens dubte va ser una vesprada mogudeta, i per això hem titolat este invent humorístic El Trocomòbil, nom amb reminiscències prehistòriques —de quan Pere el Picapedrer—, època en què encara no s’havia inventat el ‘cattering’ perquè es veu que la gent no passava tanta fam com hui.



Sancerni: “… José Ramón, hem fet bé en vindre sopats. La mirada d’esta gent em fa por. Crec que no s’ha reservat taula d’autoritats i …no resistiria tindre que renyir per una mandonguilla …”



Sancerni acaba de ser xafat cruelment pel cura de la sotana, que ho dissimula prou malament malgrat que Perelló i Safont ho han vist tot. Calpe tracta d’enrecordar-se de com funciona el bolígraf de firmar actes i autògrafs, mentre el cura de l’alba indumentària no aconsegueix trobar la pàgina on està la fòrmula per a beneir la ceremònia inaugural.



L’expressió de l’alcalde no deixa lloc per a dubtes: està pensant: “Ui! M’hauran pillat?”
Què haurà dit Calpe que haguera preferit callar? Què se li ha escapat —i per on— que no hauria d’haver-se-li’n escapat? Encara que també potser que estiga pensant una altra cosa ben diferent, com ara: “… Podria ser que eixa tia bona de la primera fila m’haja tancat el ullet, o m’ho hauré imaginat?



Alguns del públic tracten d’obrir-se lloc enmig de la sufocant aglomeració de gent, buidant silenciosament —però sense pietat— els gasos del tub digestiu, a mode d’un llançaflames de napalm, en definitiva, contraatacant amb un agent asfixiant invisible i immisericorde.



Ací s’aprecia com els efectes de la guerra biològica han sortit efecte, com s’ha obert una clariana emig de ‘la gentà’. Afortunadament, els xiquets i les persones majors han sobreviscut, i fins i tot a alguns els fa riure l’atemptat, així que pareix que no haurà d’intervindre la Guardia Civil.



Algú li ha dit a l’alcalde que li senta bé la cinta ‘rojigualda’ creuada sobre l’abric marron. S’ha enjugassat amb ella, i no vol llevar-se-la perquè se sent guapo com una bombonera … Però les regines falleres li’n reclamen un trocet, i la cortesia torera obliga. Sancerni no aparta la vista del cura. Un altre xafó en l’ull de poll podria deixar-lo malmés, amb closes.



La veritat és que s’havia fet un poc tard, i alguns famolencs s’han pensat que la bandereta espanyola és un comestible de sucre, una creació ‘ex profés’ de Pablito Julián per a l’event, i reclamen, impacients, el seu trocet. El regidor Granell que ho està veient —i que ja l’havia pegat una llepadeta abans i sap que és de tela—, se’n riu. Calpe es nega a retallar més la cinta.



Un guàrdia de seguretat (que en temps lliure treballa d’actor secundari en el cinema, fent de doble de Boris Karloff), estava matant l’avorriment engronsant-se sobre la cinta inaugural, objecte de desig una vegada més. La gent li ho recrimina, i l’ha obligat a alçar-se’n.



El guàrdia s’ha sentit fascinat sobtadament per una senyora del públic, a la qual s’ha empenyat a traure a ballar siga com siga, malgrat que es resisteix. “Almenys dona’m el teu telèfon”, diuen que li va dir. L’amiga de la improvisada Ginger Rogers tracta de fer recapacitar el súbit enamorat, fent-li vore que no és moment, i que després del berenar-sopar, ja en parlaran.



El cura investit d’alba túnica, no està disposat a què ningú li discutisca que ell i ningú més ha arribat el primer, i que és ell el primer de la fila. El fotògraf l’ha pillat ‘in fraganti’ amenaçant amb la maça.



la Senyo Lolita li comenta “sottovoce” a l’amiga: “M’ha dit Paquita que han parat les taules de categoria, amb gambetes, mandonguilles i coca empanada”.



Algú ha cridat “… En aquella taula ja han començat a menjar”, i s’ha produit un terratrèmol de grau 5 en l’escala de Richter! El guàrdia ha sigut sobrepassat i trepijat per la multitud com un drap. Si ‘glamur’ al revés es llig “murgla”, ben rebé podriem dir d’este aconteiximent: quina murgla!!



Tot i que dissimulen, els nostres majors estan desplegant una maniobra paramilitar moltes voltes posada en pràctica en altres ‘papeos’, i amb èxit. La vertadera Memòria Històrica que no patix cap Oblit Històric és … la Fam secular —amb majúscules— incrustada en el cervell de molts dels presents, que pareix que vullguen dir: No passaran! (Aclaració: no passaran, és clar, es refereix a aquells que no estiguen en primera fila del Bunker-Papeo).



La mateixa taula un minut després: La derrota de Napoleó en Waterloo? La desfeta d’Almansa? La massacre de Custer en Little Big Horn? Apocalypse now? Res no es pot comparar a açò!



Cara de satisfacció del regidor de festes i regines, en el moment d’assabentar-se que els organitzadors els han guardat, previsorament, mig entrepà de pernil, dos trocets de coca i un plat de mandonguilles. Ah! i una Coca-cola ‘light’ sense encetar.



No es tracta d’un desfile d’aspirants a tortugues Ninja: simplement volem preservar l’anonimat de les persones amb la careta verda. Però… no troben vostés que van molt enfardellades? Com pot fer tant de fred després d’un hipercalòric àgap?



“ …Ssssssshhh! M’han dit que en aquella taula han sobrat unes gambetes…”



Ramón Monferer: “…i quan em dirigia a taula a pegar un mosset, m’han empenyat a traició per la reraguarda contra la pared, i m’han pegat un bac. Per més que intentava alçar-me no m’han deixat: la murgla m’arrosegava com una riuada i al capdavall, llevat d’una voreta de coca que s’havia deixat algú i d’una botelleta d’aigua, finalment no he pogut picar res. El pijor de tot és que com no he tastat ni un tramús, Mª José haurà de preparar-me sopar esta nit…”

COMIAT: Esperem que tot lo món sàpia encaixar bé este humor blanc. Volem desitjar-los bona cosa d’èxit als promotors del nou centre comercial —iniciativa potser inèdita fins ara al nostre poble— i tan de bo servisca d’estímul a la seua vida social i comercial. Gràcies a l’exitós ‘cattering’, molta gent sabrà abans on està en el mapa TROCO que La Salera.

Ah! I a vosaltres, ociosos lectors, bones festes!