Plomers de tardor ( i II): El invasor de <i>las Pampas</i>

Les canyes vulgars (Arundo donax) no són les úniques herbes gegants del nostre terme que ofrenen les seues decoratives inflorescències cada tardor. Vegeu també el cas del senilló (Phragmites australis subsp. chrysanthus) de les goles del Clot i del Millars (foto1), i la interessant herba cesquera (Saccharum ravennae)(*), emparentada amb la canya de sucre o canyamel, que no forma canyars però sí grans mates (foto 2), present també al Millars i fins els anys 80 encara abondant a les zones de jonqueres del nostre Arenal, d’on malhauradament s’ha extingit. (O serà que ha fugit d’allí per culpa de l’Arenal Sound?).

Veient la foto de la herba cesquera algun lector podria confondre-la amb una altra espècie molt vista per ahí, un d’eixos “plumeros” dels jardins anomenat herba de las Pampas (Cortaderia selloana) en atenció al seu origen sudamericà. Però encara que la cortadèria i la cesquera tinguen un indiscutible paregut, les diferències són importants. Com distingir-les? Les fulles de la cortadèria (1-3 m.) no tenen l’ample nervi (franja central) de color blanc de la cesquera, i a més tenen el marge amb conspícues dentetes de serra que tallen, d’on li ve el nom de “cortadera” (després llatinitzat pels botànics). Aquesta propietat la tenen altres grans herbes sabanoides, sense anar més lluny la pròpia cesquera; o la popular xisca, però en menor grau. I més diferències: els plomers de flors de cortadèria son mascles o femelles, unisexuals —en la cesquera son hermafrodites— i més delicats i ornamentals que els de la planta autòctona.

La cortadèria comparteix amb la canya vulgar una lamentable característica: són dos temibles espècies invasores, autèntiques plagues difícils d’erradicar una volta han lograt establir-se. I caldrà recordar que la introducció de plantes i animals fora del seu hàbitat natural és un dels principals problemes mediambientals que li està canviant la cara al món. La canya vingué a la Plana fa segles com una eina agrícola, es pot dir que cultivada per l’agricultor. Però l’ornamental cortadèria ha ficat el rem fugint dels jardins, especialment de les rotondes i places públiques, i no necessita més ajuda que el vent per a propagar-se. I a més està adaptada a rebrotar després dels incendis. De fet  mentre que l’autòctona cesquera ha desaparegut del terme (amb l’empobriment del patrimoni natural que això suposa), l’exòtica cortadèria, com la vulgar canya, campeja per on vol. Fa vint anys a Borriana ningú havia sentit parlar dels plomers de la Pampa, però hui ja és un potencial problema ecològic, en expansió per algunes zones del terme, especialment a les proximitats del Clot. Al pobre Clot només li faltava açó.

Vull presentar-vos un mini reportatge fotogràfic obtingut prop del Clot fa pocs dies, sobre la referida herba de las Pampas.

Foto3

En principi no es veu res en la foto que desentone. Simplement es tracta d’un  paisatge vegetal. Però … exòtic o municipal? La resposta és … ambdós coses. La zona pertany al terme de Borriana, sí, però ninguna de les plantes que hi apareix —incloent arbres i brosses— és autòctona: totes són forasteres, ben aclimatades al nostre territori. La globalització de color verd és la pèrdua de biodiversitat vegetal.

Foto 4

Si obrim el camp, divisarem una inquietant panoràmica: un exèrcit de cortadèries avança sobre uns horts abandonats de tarongers. És una invasió en tota regla.

Els invasors mostren els seus plomells victoriosos, com els exèrcits de la Roma imperial, mentre els escassos tarongers supervivents, raquítics arbustos, agonitzen en silenci. El silenci dels corders. Falta poc perquè pugam escoltar converses com:

-Mamá … ¿Cómo se llama el árbol donde cresen las naranjas que venden en Mercadona, esas que sirven para hasernos “suc”?

- Creo que el árbol se llama naranjero, cariño.

El terme de Borriana ja s’assembla més a l’eixuta Pampa argentina que a la verda, lauroide i fecunda Plana. No m’estranyaria trobar-me per ahí qualsevol dia un tatú o un orso formiguer. De fet, la pròspera comunitat d’immigrants sudamericans establida a la nostra província des de fa unes dècades, per natural enyorança dels seus origens han proposat canviar-li el nom a la nostra comarca, que d’ara endavant passarà a dir-se la Pampa Baixa. (Molt considerats per dir-li “Baixa” en lloc de “Baja”. Gràcies.)

Foto 5

La foto 3 ens mostra una escena no apta per a estòmacs delicats. Un rotgle de cortadèries han lograt acorralar un pobre taronger (a la dreta), que crida auxili desesperat. Jo vaig ser testic, però no podia fer més que deixar el corresponent testimoni gràfic. La muralla de plomers de la Pampa és impressionant, implacable: poden amb qualsevol obstacle que se’ls fique per davant, fins i tot amb els albarzers.

Fotos 6 i 7

Com si fóra un ésser extraterrestre de mil tentacles, una agresiva cortadèria està acabant d’ofegar un taronger (vegeu-lo a mà esquerra). A prop d’ella jo no aparcaria el cotxe ni dormiria tranquil.

De veritat creuen vostés que eixe solatge de cargoles fotografiat a la vora d’una filà de cortadèries és conseqüència de la mortandat natural? No s’equivoquen. Jo crec que a les cortadèries els agraden les “caragolaes”! De dia practiquen la fotosíntesi com qualsevol planta normal (més que res per dissimular), però de nit sopen “caragolaes”, i per això s’acumulen eixes corfes a la séquia del costat. Em van ficar sobre la pista uns estranys sorolls que diuen que se senten per les nits:

-Xsssssssschhhhhhhh …

Ens ho explicava Maniuelet, que viu en una alcria a prop d’allí. Maniuelet creu que hi ha nius de serps, però jo sé la veritat: són xuplits! els xuplits que estos alienígenes de la Pampa els peguen als pobres cargols per a desucar-los vius i deixar la closca intacta. No sé com ho fan. Només els humans superem tanta crueldat, quan després d’arremullar-los en aigua i d’”enganyar-los”, els llancem vius al perol amb aigua brusenta.

En realitat el cas de la cortadèria no és únic, excepte per l’espectacularitat de les seues dimensions, que la fan tan cridanera i vistosa. De fet els nostres horts estan plens de plantes forasteres, herbes humils que passen desapercebudes. Bona terra, bon clima, humitat, agricultura, .. és el suc de cultiu ideal: cau una llavor per pur atzar i bona nit. Potser en una altra ocasió parlarem d’alguns d’eixos altres alienígenes del regne vegetal que ens envaeixen. Però hui denunciem la inquietant i descontrolada presència del plomer de les Pampes a Borriana, perquè les autoritats en prenguen nota.

(*) © FOTOS: el autor. (Totes les fotografies han sigut fetes al terme del nostre poble, excepte la 2 (d’internet), i les 8,9,10 i 11, del llibre “Trees & Bushes of Britain & Europe” d’O. Polunin, ed. Paladin, 1976).

NOTA: Arran de l’article anterior, algun lector es mostrava dubtós sobre la correcta identificació d’alguns fruits de tardor. He pensat en presentar-vos un senzill joc. Vos fique quatre fotos sense nom, i tracteu d’adivinar què és cada cosa.Una pista: n’hi ha quatre fruites/fruiters diferents: gínjols/ginjoler, nyesples/nyespler, serves/servera i sorolles/soroller. Bon profit.