La nadaleta

No puc evitar sentir predilecció per una bella planta que cada hivern ens obsequia l'entranya d'aquesta terreta nostra: la flairosa i sempre enyorada nadaleta. Trobar-se'n una mata en flor sempre és un bon auguri, un hàlit de puresa enmig de l'ampli repertori de mediocritats que el dia a dia ens depara. Aspirar el seu aroma quasi narcòtic és una injecció de vitalitat que remou fantasmes interiors i ens deixa un regust de nostàlgia.

Llegint-ne el nom linneà (Narcissus tazetta), se’ns revela que la nostra nimfa hivernal és en realitat un narcís, i es dóna el cas que el narcís més cultivat arreu del món és, justament, la nadaleta.

Lligada als herbassars frescals dels horts de cítrics, és una bulbosa relacionada amb la sèrie de vegetació de l'om, i mai no s'allunya molt de la mar. Diuen els botánics que Narcissus tazetta és d’origen circummediterrani i que les nostres poblacions són naturalitzades, provinents d'antics cultius. En línies generals, això sembla indiscutible: de fet, la nadaleta ha sigut i és encara cultivada. Però pense que potser caldria investigar-ne la possibilitat d'una presència ancestral, lligada, com déiem, als ambients de les omedes. En qualsevol cas, d’any en any van éssent més escasses, desplaçades per una altra bulbosa, la magreta, i altres males herbes d’ubiqüitat aclaparadora i aspecte insignificant.

El nom nadala o nadaleta (els valencians som proclives als diminutius), és una al.lusió encertada a l'època en què floreix: hivern (excepcionalment les primeres flors aguaiten  ja per novembre), després que les plujes de tardor hagen fet esclatar-ne els bulbs i els  hagen crescut els plomells de fulles. El mateix significat tindria la curiosa denominació catalana flor de ninou, paraula que vol dir cap d'any. A certes comarques es diu també narcís de rams, equivalent al nom castellà "narciso de manojo". Aquests noms es refereixen al fet que les flors no són solitàries: en efecte, després d'esgarrar una beina membranosa, traspunten, com nascudes de dins d'un ou de paper, en grupets de 2 a 8, a l'extrem de la tija florífera (vegeu el dibuix).

La flor de la nadaleta és bicolor (n'hi ha, però, una raça tota groga), amb tèpals blancs i una característica corona groga, que ha donat peu a altres denominacions populars com ara caldereta i saleret. I perquè de noms tractem, potser vos xocarà saber que Narcissus té una etimologia semblant al mot "narcòtic", provinent del grec "narke" —o paregut—, en referència a l'efecte hipnòtic del perfum d'algunes espècies. Una explicació alternativa és que les flors de molts narcisos són capbaixes, com disposades en actitud autocontemplativa, igual que el personatge mitològic homònim.

Recordeu aquella cançó titolada ''Edelweiss", de la deliciosa pel.lícula musical  "Sonrisas y lágrimas" (en dicció alemanya, el capità Georg von Trapp pronunciava “edelváiss”), on la cèlebre flor de neu esdevé un símbol de la resistència nacionalista austríaca contra l'invasor? De manera semblant la nadaleta se’m representa com l’esperit perfumat del meu poble, potser no tan “… small and white, clean and bright …” com l’edelweiss (difícilment resistiria els rigors del gel i la neu), però no menys pura, delicada i orgullosa. No veig la nadaleta com una d’aquelles floretes sense nom que cantà Teodor Llorente, sinò més bé com un príncep foraster, destronat però enyorat pel seu poble, capaç de servar intacta tota l’arrogància de la seua nissaga fins a l’últim sospir.

NOTA: Este matí he collit un ram de nadaletes, i he volgut fer-vos-en partíceps amb aquest article que, amb el dibuix i llevat d’algunes rectificacions, vaig publicar al BIM ‘El Pla’, núm. 184 de desembre de 1994. Esperem que no haja perdut frescor.