Microreserva de flora
- “Sol·licitar amb urgència de Conselleria la declaració de microreserva de flora per al sistema dunar amb l’Othantus maritimus.
- Acotar i acordonar la zona, impedint la circulació incontrolada de persones i vehicles de qualsevol tipus, demarcant el camí per als visitants.
- Estudiar plans de conservació i millora de la vegetació existent i estudiar la introducció (“reintroducció” en alguns caosos) d’altres espècies compatibles com ara la lletera de platja (Euphorbia paralias), el lliri de mar (Pancratium maritimum) la corretjola de platja (Calystegia soldanella) , etc.
- Incloure aquesta microreserva en un itinerari naturalístic del qual en formarien part també el Clot i el tram final del Millars.” (sic, pàg. 20).
I no conforme amb deixar-ho per escrit, vaig ser jo també qui vaig convencer el regidor Juan Granell, al qual vaig tindre el gust d’acompanyar a la platja per a mostrar-li “in situ” el que en la meua opinió calia fer allí, i a qui vaig animar a iniciar les gestions corresponents en la delegació de Castelló de la conselleria, la qual cosa va rebre amb una molt bona predisposició. I en diré més: abans de tot açò, encara vaig assesorar i facilitar informació botànica a l’empresa que va realitzar els cartells de les dunes. La iniciativa dels plafons, però, eixa sí que va ser de la regiduria.
I no és veritat que la regiduria haja “… puesto en marcha un programa para regenerar estas dunas…”, com diu un article que he pogut llegir hui precisament a aquest elperiòdic.com . Plantar uns plafons informatius, no és el que jo entenc per un “programa de regeneració”. És més bé començar la casa pel teulat, com també vaig deixar escrit en l’esmentat article al Buris-ana.
Ve a compte aquesta autoreivindicació, perquè en l’article de elperiòdic.com -“La generalidad ultima el borrador para la declaración del ecosistema dunar de la Malvarrosa como microreserva de flora” (02-03-07)- no se´m menciona en cap moment, i en canvi se li atribueixen a altres, iniciatives i idees que han sigut meues! Al césar el que és del cesar, però a roselló el que és de roselló. I no és poca cosa deixar-se assessorar i tindre capacitat de gestió (bé per Granell!). Al capdavall els polítics són gestors de la cosa pública, i no investigadors o periodistes.
Em perdonaran vostés que parle tant de mí, i sé que tot açò pot semblar un excés de vanitat per part meua. Potser sí que ho siga, però mai no he buscat en ma vida eixir en les fotos. En realitat tinc “fotografofòbia”, com saben molt bé aquells que em coneixen. Ara bé: tampoc m’agrada gens ni miqueta que se m’ignore, i tinc un sentit molt estricte per a allò que és just o injust. I com els professors estem per a ensenyar a qui no sap… doncs en això estem.
Ignore qui és l’autor de l’article referit (era anònim), i tampoc no tinc cap interés per saber-ho. Però com que els professors també estem per a repartir llorers o carabasses, el meu veredicte per a qui haja escrit l’article és de “suspenso”. I no val a parapetar-se en l’al·legació d’ignorància. Prova d’això és l’escrit en un periòdic de la competència.
En qualsevol cas, al capdavall el que importa de veritat és que la cosa vaja ja de remat, i que d’una volta per totes siga una realitat la desitjada microreserva dunar. I jo me n’alegre com el que més.
