Açò encara no s’ha acabat: Frases fetes que diem a Borriana (V)

Certifique  que ho he intentat de totes les formes possibles, però sempre fracasse. Vaig jurar i perjurar que no escriuria cap altre article sobre fraseologia borrianenca, però no hi ha mans. Açò no s’acaba mai! Les frases —amb les de hui ja en van 343, cap-i-cua—, m’acudixen i em perseguixen allà on vaig, i quan menys m’ho pense ha crescut la llista considerablement. M’he convertit en un autèntic  fraseinòman: de sobte em desperte suorós, o em veig abstret de la realitat circumdant, d’una conversació,  etc., doncs crec haver atrapat una altra peça per a la col·lecció. Si no tinc on apuntar-la, he d’esforçar-me per no oblidar-la recorrent a la nemotècnia, fins que trobe llapis i paper. Açò ha esdevingut preocupant, i ja tinc por de ser atropellat per un autobús de línia.  Vull deixar-ho ja! Mayday, Mayday!…

Agraesc com sempre, la col·laboració prestada  pels meus ajudants semianònims, voluntaris o involuntaris, Vicent F., “sesentón”, i ma mare, font inesgotable d’informació (ella parla i jo li’ls caçe al vol), malgrat que té ja molts forats en la memòria.

-ALÇA PELILI: Expressió d’alegria.

-ANAR ANANT: És el  transcórrer de la vida, la quotidianeïtat sense pena ni glòria. “Com et va la vida?  Anem anant”.

-ANAR-SE’N PER CAMES: Es diu d’una cosa que progressa i destaca ràpidament per damunt d’altres. “Eixa tomatera  se’n va per cames”.

-BALLAR EL BALL DELS NANOS: S’hi aplica a qui demostra indecisió.

-CAURE LA LLONGANISSA EN LA CENDRA : Metàfora  casolana que expressa magistral i humorísticament la decepció i el desengany.

-CAURE SOLANA: Es refereix al sol canicular quan més apreta, a les hores centrals del dia. “On vas ara amb la bicicleta? No veus la solana que està caient?”

-COM FIGUES EN CONFIT: Significa que hi ha molta gent en un espai reduït. “Sí, al final vam anar-hi però no cabiem, pareixiem figues en confit”

-DONAR CARABASSES: Negativa, especialment la que se dóna  a una petició formal de relacions amoroses o de matrimoni.

-DONAR UN  RECADET: A la conclusió d’una breu conversació a peu de carrer en què un dels interlocutors s’ha interessat per algún conegut en comú, era costum dir, en despedir-se,  “Dóna-li un recadet a fulanito”. Fòrmula col·loquial i de cortesia definintivament substituïda per expressions  planes sense gràcia com  “Records” o “Dóna-li records de part meua”, etc. De vegades el recadet pot anar adobat d’ironia, i aleshores du una càrrega d’advertència per al destinatari.

-DONAR –NE MÉS QUE A CAROTA: Dirigit a qui insisteix  i es fa reiteratiu en demanar alguna cosa, fins que provoca rebuig. “Calla ja,que me’n donaràs més que a Carota!” Ignore qui  era el sofert Carota.

-EIXIR MÉS CAR L’ESPART QUE L’ESCURÀ: Quan els mitjans que invertim per a obtindre algun benefici, resulten ser  més costosos que el propi benefici.

-EL QUE L’ENTORTA SE L’EMPORTA: Significa que cal assumir la responsabilitat per les conseqüències dels nostres actes. Es deia, p. e. a qui deixava prenyada la novia “de penalty”, per recordar-li  l’obligació de casar-se.

-ELS COLLONS T’OBRIRÉ, QUE NO LA PORTA: Frase malsonant i despectiva dirigida a qui tracta d’aportar llum a algun asumpte en discussió, però és incapaç d’aclarir res.

-ESTAR AL PLAT I A LES TALLAES: Es diu d’aquells que claven basa en tot, que tracten d’aclaparar-ho tot.

-ESTAR AVIAT: Exclamació emprada quan es passa per una mala situació, amb poques esperances d’eixir-ne. “No me’n recordava que demà és festa i estarà tot tancat. Estem aviats!”

-ESTAR MÉS SUAT QUE UN POLL.

-FER BOTILLES: Tartamudejar.

-FER CREU I RATLLA: No voler saber res més d’alguna persona o d’alguna cosa.

-FER-SE MALBÉ: Estropejar-se, malmetre’s. “Ficael peix en la nevera o es farà malbé”.

-FER BOLAORETS: Expulsar del nas les mucositats fluides, fent pinza amb els dits, trompetejant l’aire amb força.

-FER MANDONGUILLES: Fer pilotetes amb els mocs secs del nas.

-FER MÉS MAL QUE UN BACÓ EN UN FAVAR.  No li cal explicació.

-FER-SE CREUS: Estranyar-se o bé sentir admiració per alguna cosa. “Quan es va assabentar, es feia creus”.

-FER-SE-LI DE NIT: estat d’ànim (desmoralització) que segueix a una mala notícia o a un succeït desagradable. “Quan se’l va vore entrar, se li va fer de nit”.

-FER UN SOL QUE BADA PENYES.

-FICAR EL REM: Enganyar-se

-FICAR-HO  TOT  CUL  PER  AMUNT: Deixar les coses en desordre. És l’equivalent al castellà “ponerlo todo patas arriba”. ”Eis ditxosos xiquets m’han deixat el quarto cul per amunt”.

-HURTAR-SE COM UN LLOP: Es diu d’una reacció sobtada i agressiva. “És que no li pots dir res. De seguida se te hurta com un llop”.

-MATAR EL CUQUET: Saciar la fam o la curiositat.

-ME CAGUE’N DENA. Es una forma de desactivar una coneguda blasfèmia, en substituir l’objecte a qui va dirigida la ira (Déu) per un vocable que no significa res (dena).

-ME CAGUE’N L’HOSTI. Com el cas anterior.

-MÉS MAREJAT QUE UN ALLIOLI. No li cal aclaració.

MÉS XULO QUE qui LI VA PEGAR LA GALTÀ AL DÀTIL: Dàtil és un malnom masculí  arrelat a Borriana. És equivalent a xulo i vanagloriós, i per això la frase. Dir d’algú que és un dàtil, és com advertir que és de poc de fiar.

-MÉS MAL QUE UN TIR.

-MUT  I  XITO!  Forma expeditiva i autoritària d’ordenar silenci.

-NI CRISTO QUE LO FUNDÓ: Expressió castellana viva fins fa poc en la parla del carrer, equivalent a l’actual “ni de conya”, “de cap manera”, etc. En definitiva, una forma de negar amb contundència. “Eixe amic teu ni sap d’això, ni vol saber,  ni Cristo que lo fundó”.

-NO ESTAR PER A ROMANÇOS: No estar de bon humor. “Deixa’m,  que no estic per a romanços”.

-NO TINDRE CORRETJA: No tindre paciència.

-NO TINDRE ESPENTA: Timidesa, falta d’iniciativa

-NYÀS, COCA!  Exclamació per a recalcar un fet  anunciat o esperat,  i que al mateix temps  no deixa de ser sorprenent.

-ON BRAMA EL CALAMÓ: Aquesta frase expressa llunyania física. “I això, on para? —Allà on brama el Calamó”. L’explicació radica en la ressonància acústica dels temporals de mar que afectaven la partida del Calamó (santa Bàrbara), i que aplegaven a escoltar-se lluny d’alli. Francament ignore si és una llegenda urbana (o millor dit, rural); de ser veritat, encara seguirà produint-se actualment eixe ressò, de manera que caldrà estar ben atents d’ara endavant.

-PATIR  LES  DE SAN AMARO: Es diu de qui ha de passar per moltes peripècies abans d’aconseguir un objectiu.

-PEGAR UN MOSSET: Ingerir una xicoteta quantitat d’aliment.

-POSAR BASA: Clavar-se pel mig, intervindre en les conversacions d’altres sense haver sigut convidat.

-QUÈ BORT! Es diu, admirativament, de qui es comporta amb astúcia.

- SE PODRAN LLOGAR CADIRETES: Quan s’anuncia un esdeveniment que presumiblement donarà de què parlar.

-SENSE TO NI SO: Sense motius.

-SER UN BARJOLES: Ser desastrat  i desgalitxat.

-SER UN BERINOC: Ser fava, un beneït que s’ho deixa fer tot.

-SER OLI EN UN CRESOL: Es diu d’una cosa, material o espiritual, que serveix de remei eficaç. “Quan patisc d’insomni, em fique un poc de música clàssica i és com oli en un cresol”.

-SER BOQUIMOLL: Parlar amb poca energia, fins i tot cadenciosament. També es diu dels cargols quan encara no han reforçat la boca de la closca, que per això és molt fràgil.

-SER MÉS BURRO QUE TACÓ.         

-SER MÉS DUR QUE UNA SOCA D'ANOUER: Aquesta li la vaig sentir a un tio meu, llaurador de tota la vida.

-SER MOLL DE MORRO: No tindre valor.

-SI T’AGARRE  T’ASPATARRE: Frase pròpia de jocs de carrer de xiquets, o de pati de l’escola.

-TINDRE BURRERA: Es diu dels xiquets de curta edat, quan estan desficiosos i patixen desassossec.

-TINDRE MEMÒRIA DE TÍSIC.  Com l’he sentida, la transcric. No entre a valorar si és o no vertadera.

-TINDRE PUTES QUE CONFESSAR :  Es diu de qui sempre està ocupat i mai troba temps per a les persones més pròximes (amics, etc.) “El meu germà mai està disponible. Sempre té putes que confessar.”

-TINDRE UN “TROPESSÓ”: Es diu de la dona embarassada que ha perdut el/la fill/a que esperava.

-TINDRE’N DE BONES: Es diu de certs  personatges populars amb  originalitat i personalitat, que generen moltes anècdotes mereixedores de ser evocades pels seus amics i coneguts. “Ton pare sí que en tenia de bones”.

-VINDRE A OUS: Ser adequat per a algun propòsit. “Ara que et trobe, em vens a ous per a comentar-te una cosa”.