Campanar <em>versus</em> Templat

Tinc la percepció que entre els jóvens borrianencs va calant poc a poc la denominació ‘El Templat’ aplicada al nostre campanar, nom que no m’agrada gens ni miqueta. Es tracta d’una invenció relativament recent i que mai ha sigut popular, malgrat que no li han faltat encesos paladins locals com ara el lletraferit Pepe Forcada, que en la seua autobiogràfica novel·la ‘Sico, narraciones de mi tierra’ fins i tot li atribuïa al Templat un origen mític i legendari (op. cit. pàg. 25-26), creem que més producte de la llibertat d’inventiva de l’escriptor que d’una tradició vertaderament estesa i acreditada al nostre poble.

Tinc la màxima simpatia pel sinyo Pepe Forcada, però no em satisfà ni li done pàbul a eixa llegenda urbana —potser caldria dir ‘pobletana’— del Templat per dos raons. La primera, perquè la nostra torre de campanes ja té un nom propi anterior: “el Campanar”. Però sobretot perquè Templat és una denominació nascuda per contraposició o imitació del Fadrí castellonenc (no tant famós, per cert, com una tal ‘Campanario’ de la mateixa localitat, cònjuge d’un torero a qui encara no li han concedit la medalla d’or de les Belles Arts). Sembla que el nom Fadrí fou inicialment un adejctiu part d’un poema de Bernat Artola dedicat al seu campanar (d’allà pels anys 40), feliç ocurrència poètica que no tardarien els castellonencs a elevar a la categoria de nom propi per consens popular.

La gent de Borriana no ha rebut amb la mateixa calor l’ocurrència del Templat perquè sona a imitació, i sempre s’ha referit a la seua torre de campanes com ‘el Campanar’, títol de consum intern però probablement tan antic com les primeres pedres que el van sustentar. Donat que el nom ‘campanar’ va precedit de l’article determinat ‘el’, és clar que els d’ací no ens referim a qualsevol campanar sino a u en concret: el nostre, el campanar de Borriana! N’hi ha molts casos pareguts com ara ‘la torre de Pisa’, ‘la torre de Belem’, ‘el campanar de Suurhusen’, etc.

D’altra banda, l’intent d’acunyar un sobrenom propi per a la nostra torre està documentat des dels anys 30. Ho explicava Guillem Ríos en un interessant reportatge publicat a aquestes pàgines virtuals (vegeu-ne”Blayet” y el Sagrado Corazón de Jesús, 2-febr-09). Si l’anònim inventor del Templat va dirigir sa mirada cap al nord per a trobar inspiració en el Fadrí (anys 40 o 50?), el poeta Calzada (anys 30) ho faria cap al sud, cap a la capital del Túria. Imbuït per aquell esperit de la fanfàrria ‘Burriana, París i Londres’, proposà batejar el nostre campanar “Blaiet” per imitació del “Micalet” de València. En el fons era un nom pensat des d’eixa filosofia mercantil dels comerciants de taronges quan creaven (encara ho fan) una denominació distintiva, el logotip d’alguna marca citrícola destinada a l’exportació.

Deia cínicament T.R. Ince que l’originalitat és un plagi no detectat. Tant en el cas del Templat com en el de Blaiet, és ben fácil advertir el plagi, o la simple imitació si voleu, amb la qual cosa estos dos noms quedarien invalidats per falta d’originalitat als ulls de qualsevol esperit exigent. És paregut al que a Castelló diuen dels seus monuments festers: “Un esclat de llum, sense foc ni fum”. Ignore si tan lluminosa frase té autoria reconeguda, però podriem preguntar-nos com és que els nostres veïns de la Plana Alta, en buscar una frase identitària gaiatera, no s’han enrecordat d’homenatjar o citar Faraday, Volta, o qualsevol altre pare de … l’electricitat? En canvi, fan una referència subsconscient a les falles, a les quals és evident que miren de gaidó, evidenciant un cert complexe, no sé si d’Edip o d’Electra. (Dit siga sense ànim d’ofendre ningú). Qui sap si aquesta dualitat Foc/Electricitat també podrà ser interpretada per algun semiòleg del futur com una aportació cultural més del segle XX, en la línia de la dialèctica Ying/Yang, Madrid/ Barça, Gossos/Gats, etc.?

Tan cert com que Blaiet fou una parida literària de Calzada que ell mateix sabia predestinada al fracàs, la sort que el futur li depare a la denominació Templat és incerta. Cal reconéixer que és un nom ben sonant, equivalent a ben plantat, gallard, etc., en clara al·lusió a qui és capaç de desafiar el vent, els llamps o els terratrèmols, però també referència disfressada de pairalisme a la masculinitat fàl·lica del nostre ‘campanil’, contrapunt de l’orgullosa femeïnitat que palpita davall de la forma d’enorme pit de la cúpula de la Capella de la Comunió.

Tot i això, caldrà reconéixer-li a qui inventà la denominació Templat que va estar ben assistit per les musses de la inspiració. Al capdavall, la seua futura adopció per part dels borrianencs no dependrà gens del fet que a alguns ens parega o deixe de paréixer-nos estigmatitzada per les raons adés exposades. No cap millor recepta que permetre que les coses evolucionen de forma natural.

Una altra cosa seria que en el futur les autoritats locals decidiren intervindre i organitzar  alguna campanya propagandística en favor de la marca Templat. En este punt vull adelantar una proposta més desficaciada encara que la del poeta Calzada. Atés que Borriana i Castelló no podem intercanviar-nos els campanars … per què no baratem els seus noms? Propose cedir als de Castelló els drets de marca del nom logotípic Templat a canvi dels de Fadrí. Després de tot el nostre campanar també nasqué exent, i a més, el nom Fadrí desprén un cert aroma de mordacitat fallera, mentre que el bucòlic Templat és denominació més adequada a la romeria, per més canyera, que potser tampoc li hauria desagradat al propi Bernat Artola.