Borriana , <i>mon glamour</i>

 L’altre dia, en el programa televisiu de gran audiència nacional presentat pel “guaperas” Jaime Cantizano, va ser entrevistat el nostre alcalde José Ramón Calpe, sobre un desgraciat incident ocorregut a un menor dins del recinte del bou per la vila. Ara ha sigut en el marbellí Puerto Banús, on també JR.Calpe protagonitzà en “drinking time”un litigi captat per les càmeres d’uns paparazzi, que duien dos dies arremullats dins del port vestits de neopré “Superflex”, esperant sorprendre algun famós. I resulta que a qui van pillar —en actitud políticament incorrectíssima —, va ser a nostra primera autoritat en mànegues de camisa. També ahir pel matí, vaig sentir per la radio Carlos Herrera entrevistant Dani Vidal sobre la seua proesa natatòria a l’estret de Gibraltar. Redell, tu, el ramat borrianenc està d’un mediàtic que se n’ix!

Però tornem als Calpe, que pel que es veu es trobaven de creuer pel Mediterrani. Se n’havien anat a passar uns dies de descans a bord del “yate” d’un conegut industrial del turisme castellonenc amic seu. Havien atracat a Puerto Banús, el glamurós centre turístic per a milionaris i “play-boys” de la costa del Sol (no del Sol-Almela, je, je) quan, anant de “shopping” es van trobar casualment un matrimoni conegut, els Sotomayor, que tot just eixos dies també s’havien deixat caure per allí. Els van convidar al seu “yate” a un sarao marbellí, eixes festorres nocturnes a la llum de les torxes on toca lluir bronze i una indumentària masculina més bé hortera: samarreta marbellera de mànegues llargues mig arromangades, un poc desbotonada perquè deixe vore el cordó —o el crucifix de Dalí— d’or, i amb un tub de vidre “on the rocks”en la mà.

Després de la llarga vetlada, quan ja començava a trencar el sol, Jose Ramón i un parell d’amics van baixar al “pantalán” per vore si la fresqueta matinera els aclaria un poc les idees. Es trobaven tan “a gustito” que es van posar a cantar albades, amb les gavines voletejant pel damunt, i bevent-se a morro la darrera botella de cava. Quan, sobtadament, una embarcació esportiva de vetla va passar molt propet, sigil•losament i marinera, refregant-los un poc només.

Els noctàmbuls s’ho van prendre com una xuleria, una provocació, i van haver-hi unes paraules. En un moment d’ofuscació, i malgrat que l’alcalde és un home tranquil i pacífic, intentà estavellar la botella de cava contra el casc de l’embarcació, com si volguera batejar-la, tot i que les seues intencions eren, en realitat, fer-li un bon forat i enviar-la al regne de Neptú (vegeu la foto). Els paparazzi-granota van captar en una instantània l’expressió de Calpe, una carassa que no deixa lloc per a dubtes, en què es veu també com els seus acompanyants intenten dissuadir-lo, estirant-li del cinturó. Afortunadament li va fallar la punteria, i l’embarcació s’allunyà sense desperfectes que lamentar, però deixant-los de recadet el desfogament verbal d’un jove tripulant que, emparat en el distanciament progressiu del veler, encara els va bramar:

- A dormir la mierda al yate, gamberros.

Pareix que encara n´hi ha una altra fotografia —inèdita—, on es veuen José Ramón i els dos amics quan s’afanyen a llançar-se a l’aigua amb roba i tot, tractant de perseguir el veler, nadant i cridant:

-Cobarde-glgl, hijo de pu-glgl, torna-gl per mi si tens collons. Glglgl!

Qui vullga més informació, pot llegir-la en el butlletí “el Pla” d’agost de 2007 (núm 336, pàgs. 10-11). Així sabran els incrèduls que no m’invente quasi res.