Antediluvians
Algú va dient per ahí, que sóc un radical. Es veu que m´ho he guanyat a pols, perquè sóc molt crític amb l´ús de barquetes al Clot, activitat emprada per alguns per a fer-se la foto vestit de Coronel Tapioca. O fumar-se un Camel.
Espere que el maledicent, a qui no li diuen Vicent -je, je-, que compartix cognom amb el fruit d´un arbre del Clot, no crega que m´ixen arrels als peus, ja que la meua pertenència al regne animal està fóra de tota sospita. M´imagine també, que tan intel.ligent i perspicaç opinió sobre la meua persona, tampoc vindrà a compte perquè crega que jo sóc d´eixos “pensadors que van a l´arrel dels problemes”, com diria Joël Johanson. És evident que quan es refereix a mi com un radical, vol significar que sóc “poc raonable”, o “poc comprensiu”, o poc “polític”.
Li hauré de donar la raó en què sóc poc polític, però no en què sóc poc raonable.
I en prova del meu esperit conciliador, passe a oferir-li unes propostes sense “copyright” per a promocionar turísticament el Clot, que van inclús molt més lluny que Portaventura o Disneylàndia.
La idea m´ha vingut després d´un encontre amb una nimfa del bosc que em va deixar tocat –vegeu l´anterior article- i també, pel record inesborrable d´infantesa que em deixà el trenet de la bruixa. També m´han inspirat l´èxit de Dinòpolis a Terol, el Museu de dinosaures de Morella, el Nil i les momies dels faraons.
El que propose és, senzillament, fabricar una maqueta “life-size” d´un dinosaure com el de la foto (imita un esquelet trobat a Argentina, crec que es diu Boludosaurus o Maradonadocus, no n´estic segur). Doncs bé. L´animal es controlaria mecànicament des del seu interior, preferiblement per un funcionari de l´ajuntament, que mouria un mecanisme de pedals i curioles paregut a un dels invents del Dr. Franz de Copenhague. Açò ens eixiria més “sostenible” que qualsevol mecanisme electrònic dirigit per ordinador. El Boludosaurus nadaria o caminaria per davall de l´aigua com el submarí del capità Nemo, camuflat pel seu color verdós-marró com l´aigua de l´estany. Els visitants, atents al paisatge, ni s´imaginarien la sorpresa que els aguardava.
En el moment més inesperat, començarien a brollar grans i sorolloses bambolles del fons del Clot, molt a prop de la barqueta, fins que sobtadament... Flaaasshhh!!! Un cap monstrós mastegant un penjoll de verd llimac eixiria de l´aigua, seguit per un coll llarg i xorrós, que aniria sorgint pam a pam de les profonditats de l´estany! El cop d´efecte definitiu podria consistir en uns crits llastimosos d´alerta al seu ramat, tipus ET: Kréeee-Kréee, (o Grrr-xée-xèeee)…Mentrestant un Velociraptor, amagat en el senillar d´un marge, observaria silenciós amb ulls assasins la barqueta sobreeixida de comestibles visitants, tots vinga el crit, alguns fins i tot escabussant-se en l´aigua claveguerosa tractant de fugir dels antediluvians.
Si es vol fer un espectacle més apte per a cardíacs, es podrien substituir – o compaginar- els dinosaures de pedals per un ramat d´elefants asiàtics llogats a algun circ, per als dies impars entre setmana. Podia fer de “cornaca” o “mahout” el mateix que es vestix de Baltassar en la Cavalcada dels Reixos del mateix any. L´inconvenient és que estos paquiderms no serien gens “sostenibles” i es fotrien el Clot en dos dies.
Una altra idea factible seria dissenyar patinets aquàtics a pedals, com els cotxes “de choque” però en forma de dinosaures de diferents espècies, o de peixets o aus del Clot. El públic visitant lliuraria incruents combats des de dalt dels patinets, tirant-se al cap bacores pansides o ous de polla d´aigua , o arremullant-se amb pistoletes d´aigua potable tenyida de colorins biodegradables. I sostenibles.
En dos o tres anys ens podriem folrar, i amb els diners, l´ajuntament podria tancar el Clot als cotxes, motos i demés “domingueros” ineducats, desviar l´Ull de la Vila i la Palafanga, depurar l´aigua, etc., etc, és a dir, podriem invertir-los de veritat en regenerar i cuidar l´ecosistema malalt. Però ara que ho pense, això resulta massa... com es diu… radical?