La Unitat de la Gent

El canvi polític està culminant en aquest país. El moviment pendular consistent en què, cada una o dues legislatures, el poder anava transitant, en una mena de gots comunicants, d’un dels dos grans partits a l’altre, s’ha trencat.
En lloc d’aquest moviment pendular, noves forces polítiques han aparegut a l’escenari polític. Altres, en canvi, han rebut un seriós castic electoral. Una mena de passió unitària ha fet que, per tot arreu de l’Estat Espanyol, plataformes de convergència ciutadana s’hagen constituït, adoptant les més diverses formes i apariencies per tal de presentar candidatures de convergència a les eleccions municipals.

Els resultats electorals d’aquestes plataformes també ha sigut diversos. Des del fracàs més estrepitós, generalment ocorregut a les ciutats petites, fins a l'èxit innegable de Ahora Madrid o Barcelona en Comú. Ha passat tot el que sol passar en períodes de canvi: Un autèntic terratrèmol polític.

A la vista dels resultatats d’aquest terratrèmol, i amb l’horitzó de les pròximes Eleccions Generals, han començat a sortir veus favorables a la construcció de confluències polítiques amb la intenció, de guanyar les Eleccions Generals. Tot partint de la idea que si eixes confluències han tingut èxit a Madrid i Barcelona, ... Perquè no n’havien de tindre també a les Eleccions Generals de novembre?

I... Curiosament, tothom gira la vista cap a PODEM.

D'entrada cal dir que ningú estem en contra de la Unitat.

Unitat és una paraula màgica que té una assombrosa qualitat: qualsevol que la veu, s’enamora d’ella a primera vista. Després passa com en molts enamoraments sobtosos: solen haver sorpreses.

PODEM, a l'igual que tothom, també estem a favor de la unitat. Però no per una unitat emocional o de cor. Estem per una unitat construïda amb el cor i amb el cap, a parts iguals.

Des de PODEM no estem per la Unitat, entesa com una suma d’organitzacions, partits i partidets. Aquest tipus d’unitat podria fer, d’una banda, que algun subjecte polític, en conter de sumar, reste. D’altra banda, podria donar com a resultat una cosa molt pareguda a una sopa de lletres. Aquest tipus d’unitat, jo crec que fracassaria. Si Ahora Madrid o Barcelona en Comú, s’hagueren paregut a una sopa de lletres, dubte molt que hagueren guanyat les alcaldies de Madrid i Barcelona.

Tampoc val a fer una sopa de lletres coberta amb el manto de la Unitat Popular.

La Unitat Popular que alguns demanen és una mena de plataforma en la qual tots i totes ens integrem en un autèntic espai de convergència. És a dir un espai en el qual tots renunciem a les nostres sigles i ens diluïm en un generós camp d’igualtat. ¡Boniques paraules, és veritat!

Però, aquí cal dir dues coses. La primera és que, en un espai d’anònima igualtat, en el qual tots ens diluïm, sembla haver la doble intenció de tapar les grans o petites vergonyes passades de cada u i al mateix temps, ... diluir PODEM.

La segona, és que no hi ha cosa més injusta que tractar igual als que som diferents.

PODEM som un partit diferent. Mira si som diferents que mentre tots els partits tenen quinze, vint o més anys d’experiència en la gestió i administració de la cosa pública, amb totes les situacions de corrupció que, en aquest país, això ha implicat, nosaltres sols tenim un anyet de vida política i cap episodi de corrupció o de mal comportament del qual s’haguem d’avergonyir.

Nosaltres som fills d’aquell crit d’indignació que es va anomenar el 15-M. Allò no va ser una rabieta juvenil. Allò va ser el principi del final d’un règim, el del 78, que ha culminat en una atmosfera política francament irrespirable.

Una democràcia de mínims, una corrupció i unes males pràctiques que ho invadeixen tot, i el que pot ser inclús més greu: uns partits, tan preocupats en contar-se els pocs o molts vots que anaven obtenint a cada cita electoral, que no pareixien assabentar-se del pou de misèria econòmica i moral en el qual, aquesta societat anava caient.

PODEM va ser el primer partit que va remenar tota la ronya de dins i fora dels partits. Vam ser els primers a portar a les institucions, la veu de totes aquelles aspiracions que van nàixer a les acampades de les places espanyoles.

Som un partit de nou tipus. Als nostres cercles tenen veu i vot tots els ciutadans i ciutadanes que tenen la voluntat d’assistir als nostres debats. A ningú se li pregunta quines són les seues preferències ideològiques. Ja som un camí per a la participació política democràtica.

Ja som, de fet, un espai per a la confluència ciutadana en la qual caben tots i totes els que accepten aquests criteris de la nova política.

Des de gener de 2014, la societat sembla que ens ha reconegut com un camí de participació i de regeneració democràtica. Això fa que, cada vegada que ens presentem a unes eleccions, la societat ens premia amb un millor resultat.

Per tant, la societat ha de tenir l’opció de votar, a les eleccions generals de novembre, una candidatura de PODEM.

En eixa candidatura es podran integrar tots i totes les que lliurement ho desitgen. Tots i totes els que accepten que, a l'igual que el programa electoral, la selecció i l’ordre dels candidats l’ha de fer la ciutadania en unes primàries autènticament participatives i democràtiques. S’han acabat els acords dels despatxos. S’ha acabat el “...tanto tienes, tanto vales”.

Com molt recentment diu Juan Carlos Monedero:

"... Podemos es la nave nodriza que puede y debe abanderar el cambio en las elecciones generales con una voluntad común y compartida que abra nuevos caminos. Nuestro país confía plenamente en nosotros como herramienta de cambio. Por eso, porque vuelve a haber esperanza, está recuperando el coraje, la fuerza y la sonrisa. Sigamos haciendo política de manera diferente. Y no nos olvidemos de nuestro compromiso de hacer las cosas de otra manera: su odio, eso: nuestra sonrisa.

A novembre, la gent podrà elegir un vot a PODEM. Eixe serà el vot del canvi, en contrast amb els vots de la continuïtat. La gent ho farà, senzillament perquè ja veu que nosaltres som la gent. Les candidatures de PODEM seran les de la Unitat de la Gent.