Transgènics: no res a celebrar, molt per advertir

El passat 17 de maig, el diari El País donava a conèixer una "gran revisió científica" dels Organismes Genèticament Modificats (OGM) realitzada als EUA i que conclou que els transgènics són innocus. Per El País, això venia a desacreditar "els mites que els envolten". Avui mateix, hem pogut escoltar a la Cadena SER la mateixa alegre notícia. Una notícia que, més enllà de l'èmfasi en que "són igual de sans que la resta dels aliments", podria ser sempre molt més exhaustiva, per descomptat, amb el nivell de coneixement científic actual al qual es té accés públic i sabent que, en el futur, altres grans revisions podrien pintar un paisatge menys alegre o desolador.

¿Hem viscut enganyats, aquests últims anys, pels detractors dels OGM? Caldrà reconèixer que la "gran revisió científica" suposa un baló d'oxigen per als que ens han enganyat, el Govern espanyol i la Comissió Europea, auxiliats pel secretisme al voltant de les negociacions del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) amb Estats Units o del CETA amb Canadà -que el #TTIPLeaks ha posat en evidència- i, també, per als lobbies que representen a les grans corporacions i que han tingut un paper privilegiat en la presa de decisions. Arriba, doncs, en el millor moment (per a ells).

Parlar dels problemes ambientals que generen els transgènics requereix prendre posicions respecte de dos postures enfrontades. La primera d'elles és la defensa a ultrança dels beneficis que els organismes modificats genèticament ens generaran, en aquesta postura s'alineen la indústria i els experts en biotecnologia especialitzats en modificar genèticament éssers vius. A la segona postura, representada per l'ecologisme, els consumidors i pels experts en ecologia, es posa sobre la taula de discussió tots els desavantatges que tenen, inclosos els riscos ambientals.

En qualsevol cas, hauríem de respondre a les preguntes adequades per poder prendre una posició:

Quin tipus de situacions han de ser considerats com de risc?

Tots podem estar d'acord que qualsevol dany sobre la salut de les persones, animals o els ecosistemes seria una situació de risc. Si bé cal acceptar que la literatura científica no troba relació directa causal entre l'ús alimentari dels productes transgènics ja presents al mercat i danys en persones o animals, també, cal explicar que: estem parlant d'un percentatge baix de productes en relació a les potencials combinacions que es poden arribar a crear; no és fàcil establir una relació causal directa en estudis a curt termini; s'obvien les afeccions indirectes com el problema de la contaminació i efectes dels pesticides als quals els organismes modificats són resistents, les transferències de gens, les al·lèrgies alimentàries i les resistències a antibiòtics.

Quin és el significat d'aquests riscos?

Els riscos suposen profunds canvis en l'ecosistema, entès no només com el medi natural sinó en el seu sentit ambiental ampli, que inclou obligatòriament els aspectes socioeconòmics i humans.

Com exemple podem posar el que succeeix en el cas de transferència de gens de resistència als herbicides des de la planta de cultiu a les varietats silvestres, que tot i ser considerades males herbes es convertiran en resistents als mateixos herbicides selectius que el cultiu modificat. El cas del cultiu de soja transgènica resistent al glifosat a Argentina ens mostra conseqüències indirectes indesitjables. Aparentment, suposen una font de riquesa per al país pels beneficis de les exportacions però no cal oblidar els aspectes més controvertits. A Argentina, es van desmantellar moltes explotacions de producció de carn de boví i de llet per llogar aquests camps a productors de soja. La conseqüència immediata va ser el desproveïment del mercat de carn i un augment dels preus de conseqüències dramàtiques per a les classes més desfavorides. A més, va disminuir el nombre d'empleats en aquest «rubro», ja que es va incorporar, com a gran avanç tecnològic que reduïa els costos de producció, el cultiu zero i la fumigació aèria. De la nit al dia es van trobar que vegetació natural, animals i els propis habitants d'aquestes zones eren freqüentment fumigats amb el mateix glifosat amb què es fumigava la soja.

Es poden gestionar els riscos?

Sí, els riscos es poden minimitzar però la realitat és que els interessos econòmics de les grans corporacions propietàries dels transgènics - hem de recordar que es tracta d'organismes no només modificats sinó patentats- no auguren que això vaja a ocórrer. Igual que, en aquest moment de la negociació del TTIP, sorgeixen notícies referides a informes científics sobre la innocuïtat dels transgènics sobre la salut amb l'ànim de soscavar el posicionament del consumidor europeu que abans de res vol mantenir la seva capacitat de decidir, els interessos econòmics de les grans corporacions del transgènic busquen els informes ad hoc, obviant els aspectes negatius. Mentre no hi hagi evidències clares sobre l'efecte directe sobre la salut hauríem d'aplicar el Principi de Precaució, però les evidències dels danys ambientals i socioeconòmics són tan grans que no hauríem d'acceptar aquelles modificacions genètiques que tot i que produeixin beneficis econòmics, aparentment, no demostrin que no generen danys ambientals i socials.

No res a celebrar, molt per advertir.

Per Els Verds, la "gran revisió científica" no desmenteix que la producció de transgènics genera serioses conseqüències ambientals i socioeconòmiques i que plantegen un seriós risc per a la salut, la biodiversitat i la sobirania alimentària. Contràriament al que pregonat per la indústria biotecnològica, els cultius transgènics impliquen un increment en l'ús d'agrotòxics, generen contaminació genètica i del sòl, pèrdua de biodiversitat, desenvolupament de resistències en insectes i vegetació adventícia (males herbes), així com efectes nocius per altres espècies.

Per Els Verds, la "gran revisió científica" no desmenteix que els cultius transgènics representen una amenaça per als petits productors (pagesos i indígenes) ja que el model de cultiu dels transgènics concentra el control de l'agricultura i l'alimentació en poques mans i l'augment de la concentració empresarial destrueix la llibertat d'elecció i eleva els preus.

Encara que només fos pel Principi de Precaució, hauríem de prohibir l'ús de transgènics -com fan la gran majoria d'estats europeus- i, com a mínim, perquè volem saber què mengem -ingredients i procedència-, advertir els consumidors del seu ús en els productes elaborats.