Soroll i bronca
La setmana passada el conseller Marzà va presentar el decret de plurilingüisme. Tot i ser un decret molt moderat (no ho dic jo, ho diuen els experts), ha rebut unes crítiques salvatges per part de la senyoreta Bonig i de tota la troupe Popular. Sense coneixement. Sense trellat. Sense vergonya.
El decret està marcat per la mesura, la seua resposta no. Sabeu per què? Senzill. Abans de la publicació del decret, abans de conèixer-lo, ells ja tenien la resposta preparada.
Reaccions com aquesta demostren una de les maneres més lletges de fer política. Una manera que no està centrada en el diàleg i el raonament, no busca confrontar idees, debatre per millorar les propostes i, així, millorar la vida de la gent. No. Només busca el confrontament personal, la desqualificació de l’adversari. Són missatges llançats directament a les vísceres i que busquem despertar l’odi, fomentar l’animadversió, alimentar la radicalitat de les postures.
Però ja fa temps que la gent del Partit Imputat ha perdut la poca vergonya que els quedava.
No tenen cap problema a l’hora de mentir-nos; la senyoreta Carrasco defensava contra tots els informes i l’opinió dels tècnics que l'AVE arribaria abans que acabés l'any 2015. Ni ha arribat ni se l’espera.
Tampoc els costa gens dir una cosa i fer la contraria, com estan fent amb la MAT, la línia de Molt Alta Tensió. Mentre van ocupar l’alcaldia de Castelló no van moure ni un dit, no van presentar ni una sola al·legació contra el traçat d’aquesta línia. Ara en l’oposició, quan ja està esgotat el termini de presentació d’al·legacions, surt el senyoret Feliu a exigir que l'Ajuntament vetlle pels veïns de Benadressa, el barri més afectat. I tant que vetllarem per la seua salut i seguretat, però el millor moment era fa uns anys, quan és podien presentar al·legacions i intentar paralitzar el projecte.
En fi, soroll, molt de soroll i bronca, molta bronca. Una pena, perquè tindre una oposició dura, exigent, vigilant, constructiva, ajuda a millorar el govern de la ciutat i la vida dels veïns i veïnes, que és l’objectiu que hem de perseguir tots.
