Les Primàries i La Por a la Llibertat
Erich Fromm, al seu conegut llibre “La Por a la Llibertat” (1941), intentava trobar una explicació al creixement del Feixisme en Europa a mitjans del S:XX. La tesis de Fromm era que hi ha un fort impuls al esser humà per cedir part de la seua llibertat, i ho expressava així amb un exemple “No es pot negar que milions de persones, a Alemanya, estaven tant dispostes a entregar la seua llibertat com els seus pares estaven dispostos a defendre-la” , referint-se a la primera Guerra Mundial. Segons ell, els essers humans renuncien a participar en les decisions que marquen la seua vida a canvi de no sentir-se responsables del seu entorn.
Quan les decisions les pren un altre per tu, perds control respecte a la teua vida però al mateix temps mai te sents culpable per cap error o equivocació que pugues cometre perquè “jo sols vaig fer el que em manaven”.
En circumstancies molt diferents, a la nostra jove democràcia ha sorgit un crit contrari a aquesta por a la llibertat. La societat vol participar, la societat vol ser escoltada pels instruments de govern (institucions i partits), la societat vol decidir el seu futur.
Contradictòriament l’afiliació als mecanismes clàssics de participació (sindicats i partits) no augmenta. Be siga per un descrèdit generalitzat de les institucions o per una campanya interessada de desmotivació la gent vol participar però sense comprometre’s. Així que s’ha fet necessari crear noves ferramentes per a que qui vullga participar a la realitat política puga fer-ho.
El PSPV ha posat en marxa un potent mecanisme democràtic, per a que la societat progressista prenga el protagonisme respecte al lideratge que desitja. Les primàries obertes son un acte de generositat en el que els militants socialistes cedim part de la nostra “sobirania” sobre el nostre partit a tots els progressistes que vullguen participar. Després de molts dubtes i inquietuds finalment hem donat els passos que es demanaven a les places i als carrers del nostre país. Llibertat, participació i democràcia.
Ara be, davant aquest canvi sorgeix de nou la por a la llibertat que assenyalava Fromm. Aquell que demanava participació ara pot fer-ho, aquell que demanava que l’escoltaren ara pot expressar-se, però finalment cau en ell la decisió. Decidiran actuar? Reuniran valor per a fer-se responsables de la seua realitat? Sorgiran excuses i falsos agravis per a no participar?
Els progressistes valencians tenen l’oportunitat de fer allò que assenyalava Stéphane Hessel, pare dels moderns moviments reivindicatius, “Indigneu-se, si, però comprometeu-se.”. Es l’hora de la valentia de decidir, es l’hora de responsabilitzar-se del propi destí, es l’hora d’expressar allò que es vol. Es cert que ens podem equivocar, es cert que el projecte final pot no triomfar, però pase el que pase serà un projecte de tots amb un mateix grau de responsabilitat per a tothom.
Faig una crida a tot aquell que es senta progressista, que crega en la igualtat, en la justícia social, en la democràcia. No tingues por, acudeix a les seus, registrat a la web, acostat als militants, participa a unes primàries que son molt mes que triar un candidat. Les primàries son un triomf teu del que has de gaudir. T’esperem.
