Pressupostos 2013
La política d’anar fregint i menjant. Eixa es la realitat dels pressupostos aprovats pel PP de Benicarló per al 2013. Uns pressupostos, per altra banda, que no fan més que reflectir les directrius imposades des del govern central, i que venen derivades d’una reforma constitucional “exprés” que decreta, per damunt de drets i necessitats, l’ obsessió per reduir el dèficit públic. Eixa es la situació en la que ha col·locat el PP. Lligats de peus i mans. Lligats els ajuntaments i les administracions autonòmiques, i lligats i apallissats els ciutadans i ciutadanes. Però, clar la dita ja ho diu “ Molts dels mals son resultats dels abusos perpetrats” (que en castellà seria : “ de aquellos barros, estos lodos”.
Ara, aquelles decisions del passat, ens aboquen a uns números que no es basen en les necessitats reals de Benicarló. Uns números, la finalitat dels quals, no es minvar les conseqüències nefastes d’unes polítiques destarifades que ens penalitzen als homes i dones del poble. Més be es tracta de passar de puntetes per damunt de les necessitats, i obviar-les. Uns pressupostos per complir amb l’expedient i avant.
Veiem com altres poblacions amb censos molt més minsos quasi quintupliquen les aportacions que reben de la Diputació. Veiem com el PP benicarlando, a pesar de que arribem a índex d’atur que superen el 22%, hi ha una reducció considerable en la partida destinada al foment de la creació d’ocupació.
El PP de Benicarló aplica la fórmula magistral dels seus amos de Madrid: pujar impostos per incrementar la recaptació. Eixa es la pedra angular de la seua política. Incrementar impostos i taxes, sense afavorir polítiques de desenvolupament econòmic. Incrementar impostos sobre una població cada vegada més empobrida, sobre un teixit empresarial devastat. I supeditar la resta d’ingressos a les subvencions d’altres administracions, que com tots sabem , estan aplicant les mateixes mesures de contenció en la despesa.
Podríem concloure, en base als pressupostos de 2013, que el PP ha demostrat un domini absolut de les taules d’exel, però poca cosa més.
Son els pressupostos del immobilisme i la invisibilitat ( que no és el mateix que la imbecilitat ) El PP local s’ha fet en expert el l’art del tancredisme que consistia en mantenir-se impertèrrit davant del bou per passar desapercebut, i no sofrir cap altercat amb el brau. Per cert, hi ha qui diu que don Tancredo López, artífex de l’afer taurí, era valencià. No m’estranyaria gens.
