El ‘postureo’ dels drets

Des del 16 de maig i fins al 28 de juny - Dia Internacional de l’Orgull LGTBI - la nostra ciutat celebra la diversitat. El #PrideAlcoi ha arribat de la mà de les diverses entitats per a reivindicar, defensar i donar visibilitat a aquest col·lectiu amb una programació d’activitats educatives, culturals, lúdiques i, com no pot ser d’altra manera, també reivindicatives.

Així doncs, el passat dissabte, el Partit Socialista va estar al carrer, a la manifestació per a defensar els drets del col·lectiu LGTBI, per a reivindicar els drets de totes i tots a ser lliures, a viure sense por i no ser discriminats per la seua orientació sexual o identitat de gènere. Perquè cal reivindicar la necessitat de seguir conquerint drets humans i d’impulsar la igualtat.

Però, amb aquestes paraules el que vull és traslladar-vos el que per a mi va ser la gran sorpresa de la vesprada: la presència del PP a la manifestació. Sí senyores i senyors, el Partit Popular es va situar justament al darrere de la pancarta del PSPV-PSOE.

I qui diu sorpresa, diu hipocresia elevada al seu màxim exponent. Perquè sense tallar-se ni un pèl continuen el camí de sempre, sobretot pel ‘postureo’ que fan sobre els drets LGTBI: assistint a manifestacions i actes en els quals no creuen i mostrant polseres i banderes quan arriben les eleccions, però, després no voten a favor dels drets de les famílies LGBTI a Europa i voten en contra de la Llei del Matrimoni Igualitari, la Llei reguladora de la rectificació registral de l'esment relatiu al sexe de les persones, o per les diferents lleis LGTBI i trans que s'han anat legislant al Parlament i a les diferents Comunitats Autònomes.

I els fets, cal demostrar-los, no sols al carrer sinó a les institucions i al Butlletí Oficial de l’Estat. I així ho ha demostrat el Partit Socialista quan ha governat aquest país, treballant per una societat en la qual cabem totes i tots com diria Pedro Zerolo, amb més garanties, més protecció, més igualtat i més llibertat.

Hem de posar fre a les actituds homòfobes i a l'adopció de mesures regressives en contra de la diversitat i els drets de les persones LGTBI i que a més, no són el reflex del sentir de la majoria social.

Sens dubte, ens queda molt per avançar i vull aprofitar aquestes últimes paraules per a fer una crida a totes les forces polítiques i socials a evitar que des de les institucions es promoguen discursos i accions discriminatòries. Perquè volem una societat en la qual totes i tots vivim en convivència, en respecte, en tolerància i sense odi. Perquè amb els drets de les persones no es juga, així que menys ‘postureo’ i més defensar els drets a les institucions.