No tot val en política
Arran de les declaracions públiques, del Partit Popular de Nules, respecte a acusacions masclistes i al menyspreu de la Regidoria d’Igualtat del municipi de Nules, ens veiem amb l’obligació moral de respondre als atacs, perquè aquests traspassen el llindar de l’absurd personalisme.
La regidoria d’igualtat és una de les possibilitats democràtiques que des dels municipis s’activen per a construir justícia social. Aquesta és una mesura política, sí política. I la política engendra els mecanismes legislatius oportuns, o no, per sostenir una societat més o menys justa. De manera, que no és possible parlar d’igualtat sense parlar de política. És contradictori que el partit que més ha utilitzat les institucions públiques en benefici propi, acuse la regidoria d’igualtat de tindre una finalitat lucrativa. Més encara tenint en compte la rellevància, activitat, divulgació i visibilitat, que està tenint i té, els darrers anys. Aquestes acusacions impliquen dues coses: 1) “cree el ladrón que todos son de su condición”, i 2) no es prenen de manera seriosa ni responsable la funcionalitat que té dita regidoria. I per què? Perquè no tenen cap compromís ni desig de canviar les estructures patriarcals de la societat, és a dir, no tenen gens d’interès en la igualtat ni en la justícia (no és cap novetat). I no passa res (no conste açò com a atac, i sí com un aclariment), cada grup polític defensa la seua ideologia, el que considera que beneficia els seus interessos, i la diversitat i la tolerància no formen part del seu ideari. La gravetat de l’assumpte radica en manipular unes declaracions tècniques, relacionades en competències laborals i qualificacions curriculars, titllant-les de masclisme. I açò, amigues i amics, és oportunisme polític, hipocresia institucional. L’oportunisme polític en el context d’igualtat, en els temps que corren, és quelcom brut, banal i mesquí.
Som el què fem, aquests i aquestes que acusen de masclisme i ataquen la funció de la Regidoria d’igualtat són els mateixos i les mateixes que omplin les xarxes socials i la premsa d’atacs masclistes, actius i passius. I ho fan impunement, sense pudor, la igualtat no va amb ells i elles a menys que siga motiu d’atac polític, pot ser fruit del nerviosisme generalitzat dels Populars eixint de la caverna misògina estampits per la corrupció.
