Política 'low cost'
És arribar les eleccions i el Partit Popular immediatament recorre a les seues fòrmules màgiques de política 'low cost' per a intentar arrapar vots sense necessitat de proposar un projecte coherent que il·lusione la ciutadania.
"Baixarem un 20% els impostos", hem sentit prometre estos dies a la candidatura popular. "Perquè és millor que els diners estiguen a la butxaca de la gent", diuen. Unes afirmacions lògiques en el marc d'un partit que ha fet de les privatitzacions dels serveis públics el seu senyal d'identitat.
Més ens val tindre diners a la butxaca, efectivament, si el PP torna a governar... Per a poder accedir a la sanitat privada quan la privatització de la pública devalue intencionadament la qualitat de l'atenció universal malgrat els esforços titànics dels professionals; per a portar els fills a un col·le 'de pago' quan les inversions en educació siguen irrisòries.
Ja que al Partit Popular li agrada parlar tan a la lleugera de la baixada d'impostos, anem a posar-li números a eixa promesa electoral 'low cost': una reducció d'un 20% en la recaptació d'impostos i taxes municipals equival a ingressar 9 milions d'euros menys al pressupost municipal.
Potser res greu per a la candidata del PP, la senyora Pepa Font, acostumada a navegar en governs que van augmentar el deute municipal fins als 35 milions d'euros i que tenien com a mitjana uns 80 dies, mes i mig, per a pagar els proveïdors.
Potser res greu per a un partit que no creu en el paper que compleixen els governs a l'hora de garantir la justícia i la igualtat social: 9 milions menys difícilment ens haurien permés plantar-li cara a les exigències d'una pandèmia mundial (en 2021 s'hi van repartir 5 milions d'euros en ajudes socials i de suport a la petita empresa i els autònoms, en col·laboració amb Generalitat i Diputació).
En què consistiria el 'pla d'eficiència' amb què afirmen resoldre-ho tot? En baixar les subvencions a les entitats de la ciutat, disminuir el pressupost per a les Escoles Esportives Municipals o deixar d'asfaltar carrers?
Deixaria d'avançar Dénia cap a l'objectiu tan proper de ser una ciutat universitària per no poder assumir la seua part del finançament del projecte?
La seriositat i la responsabilitat política no semblen ser els punts forts d'esta candidatura del PP, que en els últims mesos ens ha sorprés amb més d'una declaració grandiloqüent sense cap ni peus.
Tampoc podem esperar gran cosa de la política 'low cost', la de promeses fàcils que tan fàcilment com es diuen s'hi incompleixen: entre els anys 2011 i 2012, amb el govern sorgit de la moció de censura, amb Ana Kringe i Pepa Font al capdavant, l'IBI va pujar un 28%; i la taxa del fem, de 2011 a 2013, un 26% (sense cap increment dels serveis).
