El poble i la història
Una de les lectures més interessants de l’any ha sigut 14 de julio, d’Éric Vuillard. En la novel·la, l’autor francés relata aquell mític dia de 1789 en què la història va canviar, i ho fa des d’un punt de vista original: el de les gents anònimes –tan reals com desconegudes fins ara– que resultaren imprescindibles per prendre la Bastilla, enderrocar l’Antic Règim i encaminar la història d’Europa per la senda de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Per als valencians i les valencianes, el 9 d’Octubre és la data més assenyalada del calendari col·lectiu. És l’acta fundacional del nostre poble.
Afirmen historiadors com Alfons Cucó o Antoni Furió que no és la geografia la que explica al poble valencià, sinó la història. Aquell moment en què Jaume I va conquerir les antigues taifes musulmanes –Ares del Maestrat, Borriana, el Puig, València, Alzira, Dénia, Xàtiva, Biar– i decidí crear el nou i independent Regne de València. De seguida, les fronteres quedaven establertes entre els rius Sénia i Segura, es promulgaven els nous Furs per a tot el territori, eren convocades les primeres Corts valencianes, i l’autogovern prenia forma. Un poble nou es posava en marxa.
Però ho feia des de la diversitat. Amb repobladors que provenien de territoris dispars i amb parles distintes. Amb una geografia ben diferenciada entre el litoral amable i un treballós interior. Amb una part de musulmans que compartien terres amb una minoria jueva i la majoria creixent de nous cristians.
Estic convençut que aquella diversitat originària ha anat modelant, per a bé, la nostra personalitat. Vam demostrar ser una terra capaç d’obrir-nos i d’estendre ponts amb altres pobles i cultures, com ho va fer el nostre antic Regne pel Mediterrani fins arribar a Nàpols, Sicília, Sardenya o Neopàtria. Tinguérem un Segle d’Or que ens recorda tot el que hem aconseguit anant de la mà. De fet, el nostre poble podria entonar aquells versos de Maria Beneyto: «Yo, múltiple, plural, amigos míos, no soy nada. Soy todo».
Ara, en vespres del 9 d’Octubre, quan complim 781 anys junts, considere fonamental eixa mirada al nostre passat d’unió en la diversitat a l’hora d’afrontar els reptes actuals: un finançament autonòmic just, una societat digital, un creixement sostenible i respectuós amb el planeta, una economia innovadora i inclusiva, uns treballs sense precarietat, una educació pública adaptada als nous temps i amb una FP capdavantera, una extensió de l’estat del benestar i, per damunt de tot això, una igualtat real entre gèneres on la insuportable violència masclista siga, per fi, erradicada.
Davant dels desafiaments que hui encara la Comunitat Valenciana, és necessari –com ha fet Éric Vuillard a 14 de julio– prendre consciència de què la nostra terra l’han feta i la fan les gents anònimes. El poble que cada matí batega a les escoles, els hospitals, les fàbriques, els camps, les cafeteries, les oficines o les places dels nostres pobles i ciutats. Ahí està la major força de la nostra terra: en la gent –tan real com desconeguda, tan anònima com oblidada per la Història– que ens resulta imprescindible per prendre la Bastilla de la solidaritat, enderrocar l’Antic Règim de la intolerància, i encaminar la història valenciana per la senda de la igualtat.
