El pàrquing de l'Ordana, una oportunitat perduda
L’Ajuntament de Sant Joan ha deixat perdre l’oportunitat de gestionar el pàrquing de l’Ordana i ha concedit la concessió a una empresa privada.
El nostre vot va ser en contra, perquè manté les clàusules d’una concessió que com s’ha vist no eren les apropiades. I a més perd l’oportunitat de demanar responsabilitats per un servei que no es va realitzar, fa més de deu anys que està acabat el pàrquing i la falta d’actuacions del concessionari no sols ha privat d’un servei públic de pàrquing beneficiós a particulars i al sector empresarial i comercial del centre del municipi, sinó que ha provocat unes despeses complementàries pels desperfectes de les instal·lacions. I una vegada més qui va en contra dels interessos públics ix sense cap penalització.
Per què hauria d’haver rescindit la concessió anterior? Sobretot perquè els preus estipulats són poc atractius i molt superiors als reals, com podem vore si busquem l’oferta d’aparcaments que hi ha en les immobiliàries.
Qui pagarà més de vint mil euros per una plaça d’aparcament que ha de tornar als quaranta anys? Qui pagarà més de noranta euros al mes per una plaça d’aparcament, si en pot trobar per 60 en les zones properes? I com que eixos preus són els pactats amb el concessionari, si ara es produïx una rebaixa, el concessionari podrà exigir compensacions a l’Ajuntament.
Així les coses, descartat que hi haja qui pague estos preus tan desmesurats, comparats al mercat actual, el pàrquing contempla pràcticament l’única opció de cobrar per l’estacionament per hora. Amb la qual cosa el benefici empresarial costarà molt més a arribar.
I l’argument de les pèrdues ja ha donat com a resultat que es rebaixe la quota que ha de pagar el concessionari en un 50% els deu primers anys. 120.000 € que directament afavoriran a l’empresa que se’n farà càrrec. D’esta manera, torna a perdre l’oportunitat l’Ajuntament d’afavorir el sector comercial, perquè si realment es volguera apostar per este, s’haguera pogut arribar a un acord pel qual eixos diners, 14.000 € aproximadament a l’any, es repartirien en bons entre els comerciants i empresaris perquè la seua clientela fera ús gratuït del pàrquing.
Certament, l’Ajuntament havia de posar milió i mig d’€ si volia prendre la concessió, però amb uns preus competitius i apostant per la distribució de places i tipus de concessió, creiem que l’operació no haguera sigut desfavorable per a les arques municipals.
Per exemple:
100 places a 8.000 € fan 800.000 €, amb la qual cosa la meitat de la inversió, la tindrien en un temps relativament curt.
100 places a 60 € al mes, fan un total de 72.000 € a l’any; en deu anys serien 720.000 €, 2.880.000, en els quaranta anys.
60 places d’estacionament per hora, posant una mitjana d’un vehicle per hora a un € durant 12 hores, 720 per 365 dies, 262.800 € a l’any, que per als quaranta anys serien 10.512.000 €.
Per descomptat que amb eixos resultats es podria fer càrrec de les despeses de personal i manteniment. I fins i tot es produirien beneficis que hagueren anat a la ciutadania.
