Parlem de llengua
Davant del nou decret de plurilingüisme que prepara el Consell i abanderar, amb ell, el conflicte de la llengua no ens queda més que protestar i demanar a Conselleria que siga justa i que permeta que els pares puguen triar la llengua vehicular que volen en l'educació dels seus fills. Crec que si s'aprova este decret els pares passarem a ser mers espectadors en tot el que concernix a l'educació dels nostres fills, i serà l'administració qui prendrà el protagonisme, actuant des d'un intervencionisme que deixa poc espai a la llibertat.
Ens hem de plantejar que és el que està passant perquè s'òbriga un conflicte lingüístic, superat des de fa mes de 30 anys amb uns programes lingüístics en què els pares decidim l'educació dels nostres fills, que responen a l'esperit de la Llei d'Ús i Ensenyament, la qual conjuga la defensa del valencià i la llibertat.
El Consell del Botànic necessita la polèmica per a subsistir, necessita la confrontació per a poder seguir amb la seua política de camisetes i eslògans, necessita un enemic per a poder perpetuar-se en un discurs victimista i la llengua és l'excusa perfecta.
En el fons es pretén revertir este sistema de drets per un altre d'obligacions i imposició, es pretén disfressar donant-li la legitimitat als Consells Escolars dels Centres, però això exclou als pares de la possibilitat de participar directament en esta decisió, com hem fet en l'elecció de jornada.
Espere que les AMPAS, federacions, sindicats, associacions, Consells Escolars... reaccionen i es posicionen en contra d'esta imposició lingüística. Tenen l'experiència de les protestes contra la LOMCE. Este decret no ha de ser aprovat. Perquè si s'aprova dividirà la comunitat escolar i trencarà l'acord lingüístic. Demane que no ens quedem impassibles davant d'esta vulneració de drets, l'educació dels nostres fills ho mereix.
Per a concloure diré que la llengua no és propietat de cap partit polític, ni tan sols d'un territori, la llengua és dels que la usen, en les seues conversacions, en els seus llocs de treball, en les seues manifestacions artístiques, en els seus cants, en les seues protestes, en els seus discursos..... en cada un dels moments de les seues vida. A més considere que és mes rica una cultura quan es fonamenta en dos llengües, creix el vocabulari i estes dos llengües parlades s'enriquixen mútuament.
No puc finalitzar sense anomenar tots eixos hòmens i dones que han defés i usat el valencià perquè hui siga una realitat, moltes vegades estos valents que han entés que el valencià no es pot dissociar de la seua personalitat ni de la seua pròpia història, han sigut tractats injustament per un academicisme allunyat de la quotidianitat del parlant. Defenc una llengua viva que respecte les característiques pròpies de cada territori i que veja en cada una de les llengües parlades pels seus parlants una oportunitat de creixement.
L'educació dels nostres fills ens importa i no ens podem mantindre al marge.
