I ara, qui paga la festa?

Quasi sempre hi ha més d'un motiu que composen la resposta a una pregunta, i ara vaig a donar alguns d'eixos motius a la següent pregunta: Per què hi ha tant de mosquit?

Alguns els vaig a nomenar molt de passada perquè vull entrar en el que, mentre ningú demostre el contrari, és el que més pes té dins d'aquest greu problema.

Mosquits hi han hagut tota la vida, el que ha passat els darrers anys, és que a més d'entrar al terreny de joc el mosquit tigre, moltes altres espècies de mosquits han augmentat les seues poblacions fins convertir-se en una plaga amb dos principals efectes: salut pública i afecció al turisme.

Aspectes com el canvi climàtic han fet que les generacions de mosquits que arriben a coincidir siguen moltes més degut a allargar-se els mesos amb temperatures superiors.

Però la regina de totes les causes, li pesi a qui li pesi, és la desastrosa gestió del territori, i això té un últim responsable: El Partit Popular. Segur que ja hi ha més d'un dient, "ya estamos echando la culpa a otro", "pues sí, mire por donde se la echamos a quien la tiene".

Primer, durant dècades, es carreguen el sector econòmic tradicional per excel·lència: L'agricultura. I ho fan de vàries maneres: Precaritzant les condicions dels treballadors del camp, no involucrant-se en la comercialització a preus dignes dels seus productes, i últimament, amb l'excusa d'obrir mercats de comerç amb altres zones del planeta, ofereixen com a moneda de canvi el productes de la nostra terra. CulPPables quan van votar a favor d'aquest acord amb Sud Àfrica i culPPables quan al setembre voten a favor del CETA al Senat (que al Congrés ja ho han fet). Després es creuen que amb una declaració institucional dient que s'ha de protegir la taronja, està tot arreglat (em recorda a un tal Pilatos).

A més de tot això, per falta d'un, es claven en dos camps de golf; clar, com l'agricultura ja no és un negoci, doncs a pujar-se a la bombolla i a especular a tutiplén. Esclata i no passa res, es prorroguen els agents urbanitzadors inclús sense que ells ho demanen, i així van passant els anys.

Un sector poc rendible (ja s'han encarregat de fer-lo poc rendible) com és l'agricultura, i una situació jurídica d'urbanitzable per a més de dos milions de metres quadrats, que ni estan urbanitzats ni se'ls espera, ens duen a un escenari actual d'abandonament quasi total i absolut d'aquestes terres. Només queden quatre herois, que malgrat tot, continuen fent el que ha de donat de menjar durant segles al poble: Treballar les terres.

Diversificar no és roí; fer aquestes bestieses, és de temeraris.

He començat parlant de mosquits, tranquils que ara torne amb el tema.

Mentre s'ha treballat el terme, ja s'ha encarregat cada llaurador o llauradora en tindre el seu tros en les millors condicions possibles, ja que es jugava la collita, i ho ha fet amb molt d'esforç i molta dedicació, de sol a sol, dia rere dia.

Què passa quan s'abandonen els camps? Doncs que les males herbes, (la misèria com diuen els nostres majors) s'apoderen de la terra, i comencen a aparèixer cucs, insectes, rosegadors i altres animalets que campen per tot arreu atacant als herois que hem dit abans i multiplicant-se sense que res els detingui, convertint-se en algunes ocasions en el que coneguem com a plagues.

Més de 12,000 euros hem invertit aquest any dels diners de tots vosaltres per a intentar controlar aquestes plagues i minimitzar el seu impacte en els nuclis urbans. L'informe de la Diputació de Castelló (que res té a veure el seu color polític amb el meu) ho diu molt claret: On l'ajuntament té competència i responsabilitat no hi han focus de mosquits; o dit d'una altra manera: els focus de mosquits, els seus llocs de cria, són en espais privats, ja siguen urbans, urbanitzables o rústics.

I ací comença el problema de veritat: Com li dius a la gent que porta vint picades i l'ha tocat anar a urgències d'Almenara a que li punxen urbason, que no tens cap responsabilitat? Que se lis ha de demanar al que ens ha dut a una més que fracassada política de gestió del territori? Doncs no. No seré jo el que li diga això a cap veí o veïna; el que he fet, faig i faré és intentar amb molt de suport tècnic, involucrant a totes les administracions possibles, amb no sé quantes hores de dedicació i a base de diners públics, dissenyar i dur a terme nous plans que ens ajuden a combatre les plagues al màxim possible.

Com ja va sent costum, la mitat del treball que estem fent consisteix en tapar els forats de les gestions negligents de governs anteriors.

I això no és gens fàcil, perquè quasi sempre passa per ser més exigents en el compliment de les normatives que ja existeixen, crear d'altres noves, o pujar alguna taxa (com ja va passar amb la del Consorci de Residus. Gràcies PP).

Per a ser realment efectius amb aquesta plaga (la de les caparres no ha arribat als nuclis urbans perquè al no volar, els tractaments estan donant millor resultat), caldrà exigir als propietaris privats que tinguen els seus terrenys nets de manera constant; així que a més d'exigir-lis un IBI per parcel·les que difícilment acabaran urbanitzant-se, haurien de garantir eixa neteja amb el cost que això els suposarà (una altra vegada, gràcies PP). Una neteja que si s'estigueren treballant no caldria.

I als llocs privats urbans, doncs haurem de garantir amb més recel el compliment de l'ordenança dels mosquits.

A la fi i com a conclusió, el "todo vale" del PP, ara ja s'està pagant, una part amb diners, i l'altra encara pitjor, amb salut.