Una justícia a dos velocitats
La proposta no ens sorprendria si la idea vinguera d’un polític tecnòcrata que tant li dona fer-se càrrec del departament de justícia que de cultura o indústria. Però no és el cas. Es tracta d’un professional que du molts anys treballant com a Fiscal i per eixe motiu ens sorprèn doblement, pel tractament desigual que li dona a la ciutadania i per la poca sensibilitat que demostra cap als problemes que la justícia ha de resoldre.
Els treballadors de l’administració de justícia, i part de la ciutadania, podria entendre l’acció de recaptació que suposaria, per exemple, una taxa per la compra d’un formulari per sol•licitar a l’administració determinades qüestions o serveis (com fa Hisenda) però això no és tampoc el que defensem des de la INTERSINDICAL, que apostem decididament per uns serveis públics, gratuïts i de qualitat.
Però si el Conseller vol plantejar mesures d’estalvi o de recaptació, i ell ben be coneix el funcionament dels jutjats i tribunals, hauria de pensar en el malbaratament de recursos humans i materials que provoca l’actual estructura en la que se basa l’administració de justícia, pensar en el mig i llarg termini i invertir en la Nova Oficina Judicial.
També podria pensar en calcular el cost dels procediments. Ni l’administració, ni els jutges, ni els professionals, ni ningú, ha sigut capaç fins ara de calcular, per exemple, el cost econòmic d’un procediment penal estàndard en quant a hores d’investigació de la policia, hores de tramitació d’expedients per part de funcionaris, jutges, secretaris, advocats, fiscals, despesa de mitjans materials, paper, fotocòpies, notificacions, citacions, requeriments, proves pericials, taxacions, trasllats, recursos, apel•lacions, etc. i si això ho comptarem en procediments que s’allarguen i allarguen en el temps (el del Sr. Núñez ha tardat 20 anys en dictar-se sentència) podem trobar-nos per multitud d’òrgans judicials amb expedients que acumulen centenars de milers de fulls de paper i milers d’hores de treball al darrera.
Pot ser que una manera justa de recaptar diners per part de l’administració de justícia seria no la implantació d’una taxa processal, com proposa el Conseller, si no d’una taxa judicial per a aquells que intenten retardar de manera injustificada la resolució d’un procediment, decretant el jutge en la sentència quins són els costos judicials i qui ha de fer-se’n càrrec. Pot ser d’eixa manera els ciutadans i les arques públiques no haurien de suportar la càrrega econòmica que suposa l’actuació de molts espavilats i professionals de les martingales legals.
