Isabel-Clara Simó: Filla Predilecta i Medalla d’Or d’Alcoi
La nostra ciutat està d’enhorabona. Els alcoians i les alcoianes tenen un nou motiu d’orgull, i aquest no és altre que tindre l’oportunitat de concedir la Medalla d’Or de la seua ciutat a una de les més brillants escriptores de la literatura europea contemporània. Poques ciutats es poden honorar de tindre entre els seus fills una figura de la talla de la nostra Isabel, i per tant resulta lògica la concessió, a més, del títol de Filla Predilecta.
Aquest acte que vàrem celebrar, no és més que la plasmació cívica d’uns títols que fa molts anys que Isabel-Clara Simó ja ostentava. L’escut d’Alcoi, aquesta medalla que representa la ciutat que va ser el seu bressol, no llueix des del moment de l’acte en si al pit de la nostra admirada escriptora; fa molts i molts anys que Isabel-Clara Simó el porta ben visible i ben alt, el mostra amb tota la seua plenitud, en fa senyera i l’enalteix allà on va, perquè Alcoi sempre l’ha acompanyada, i perquè els alcoians sentim que allò que ella aconsegueix, tants premis i distincions, tants guardons i reconeixements, també són en part alegries per als alcoians i les alcoianes.
I, tal i com sempre ha lluït el nom d’Alcoi, també la ciutat l’ha considerada una de les seues filles predilectes. Perquè la seua fabulosa trajectòria ha contribuït a engrandir encara més la cultura alcoiana, a projectar més enllà de les muntanyes que ens volten la vàlua artística dels creadors d’aquesta ciutat. Hi havia una idea comuna per a molts de nosaltres donat que ja feia molt temps que consideràvem a Isabel-Clara Simó mereixedora de la Medalla d’Or de la nostra ciutat, i també la consideràvem Filla Predilecta d’Alcoi. Ara simplement ha arribat el moment de fer-ho efectiu amb l’honor cívic que la nostra autora mereix.
Són molts els anys que Isabel-Clara Simó ha viscut fora d’Alcoi; però malgrat el temps, malgrat la distància, mai ha trencat el vincle afectiu i emocional amb aquestes terres. I, sobretot, mai ha perdut l’estima per Alcoi; ans al contrari, freqüentment, com a bona alcoiana, ha proclamat amb orgull el seu gentilici. I sempre, ha reprès el camí de tornada cap al sud per, ben a sovint, retrobar-se amb els seus paisatges de naixença, acompanyada del seu inseparable Xavi, a qui ja considerem un alcoià d’adopció. Des del sud, els alcoians seguim la teua carrera i ens felicitem per cada nou llibre i cada col·laboració periodística, mentre ens delem per què prompte torne a presentar-nos una nova novel·la, a oferir una conferència o a impartir un taller. I, efectivament, Isabel-Clara Simó, sempre torna. Els alcoians i alcoianes això ho valorem.
En nom dels ciutadans i ciutadanes d’Alcoi, moltes gràcies pel teu treball, per la teua aportació a l’àmbit literari, i pel teu compromís artístic i cívic. Els alcoians, Isabel, et desitgem molts més èxits per al futur, perquè els teus èxits els sentim en part com a nostres. Moltes felicitats, i moltes gràcies.
