Bretxa digital i netmodernitat en temps de Covid-19
Estem patint una de les situacions més complicades de les últimes dècades. Una pandèmia mundial que va de la mà de restriccions i mesures de seguretat per tal d’evitar nous contagis. Amb un confinament domiciliari, de març a maig, que va donar peu, entre d’altres coses, a un distanciament social que, amb dificultats però amb paciència i exemplaritat ciutadana, el vam poder superar de manera satisfactòria. Un aïllament social que es va poder pal·liar, en part, gràcies a les noves tecnologies digitals existents en aquesta nova etapa de netmodernitat.
Però, què és la netmodernitat? Netmodernitat és un nou concepte, que ens parla d'una nova era en la que el progrés social ve determinat per la participació de les persones en el ciberespai. Per tant, si una cosa hem après durant tot aquest temps, són les nombroses apps de vídeo-telefonades i xarxes socials que existeixen. I que gràcies a elles, molta gent es va poder comunicar amb el seu entorn: entre alumnes i mestres, entre familiars, entre amigues i amics, reunions, tele-treball, formació, interpretacions musicals i un llarg etcètera.
Però com qualsevol tipus de desenvolupament, té les seues mancances. I en aquest cas, la utilització de diferents mitjans per relacionar-se amb d’altres persones de forma telemàtica també té la seua part negativa i el seu perill – la bretxa digital -. O el que és el mateix, el perill d’incrementar l’exclusió social entre les persones que no tenen accés a les TICs (Tecnologies de la informació i la comunicació), bé perquè siguen persones amb baixos recursos econòmics, persones majors, o simplement persones sense cap tipus de coneixement previ sobre aquests recursos tecnològics.
En març, ens va vindre de sobte l'aïllament social. Però ara tenim l'oportunitat d'aprendre i d’educar sobre les TIC, d'avançar en un moment on la tecnologia és una ferramenta necessària per al desenvolupament del nostre dia a dia. Ara és l'hora d'aprendre a utilitzar les TIC de manera responsable, donant-li un ús adequat. Ara més que mai, és l'hora de facilitar, des de l’administració pública, les noves tecnologies digitals a qui fins ara no ha tingut l'oportunitat. De fer-les accessibles a tothom perquè cap persona quede aïllada en la societat actual. En definitiva, una societat que té el privilegi de tindre al seu abast recursos magnífics per a reafermar-nos com a comunitat té l’obligació de treballar per societats cada vegada més inclusives des de tots els àmbits possibles, evidentment, també des del tecnològic. No hi ha excuses.
