Un altre Senat és possible
Amb aquestes paraules vaig començar la meua activitat al Senat durant un període que ha estat molt breu però molt intens, com ho demostren les nombroses propostes que hem fet Carles Mulet i jo durant aquests quatre mesos. Unes propostes que podeu consultar a la web del Senat i que començaven per l’exercici del dret a expressar-nos en la nostra llengua. Hem reclamat un finançament just, una millora urgent de les infraestructures o la recuperació del Dret Civil valencià, perquè el nostre objectiu, des del primer dia, va ser rescatar persones, defensar els drets dels treballadors, de les empreses menudes i mitjanes, de la gent del camp, de les classes sobre les que recau tot el pes de la idiosincràsia i l’economia del País Valencià.
La constitució de 1978 defineix el Senat com una cambra de representació territorial, però al llarg dels últims anys, la involució cap a un centralisme cada dia més radical, tant per part del PSOE com del PP, l’han convertit en una cambra de segona lectura, ineficaç, innecessària, que caldria suprimir per reconvertir-la en un organisme que represente justament tots els territoris de l’estat.
Amb les eleccions del 26 de juny tenim una segona oportunitat d’iniciar el camí cap a la descentralització definitiva d’aquest estat europeu, de convertir-lo en un territori on es reconega la plurinacionalitat i de reformar la constitució per tal que deixe ben clar que les nacionalitats són subjectes polítics que tenen dret a triar lliurement el seu futur, que tenen dret a decidir. Un estat on totes les llengües siguen cooficials i puguen expressar-se lliurement, tant al Senat com a les Corts i a Europa.
Per assolir aquests objectius, hem de ser capaços de guanyar el Senat el dia 26 de juny. És ben cert que el sistema electoral espanyol afavoreix els partits conservadors, potser encara com una herència de la transició. I aquest esperit conservador es manifesta particularment en la correlació de forces que conformen el Senat que és, precisament, la cambra que hauria d’aprovar els canvis constitucionals que reclamem.
En un moment de canvi com el que volem protagonitzar, el Senat adquireix una importància fonamental. Derrotar el PP, que amb el 28% dels vots ha assolit el 60% dels senadors, i llevar-li la majoria absoluta que té ara, només serà possible si les persones progressistes, d’esquerres, ecologistes i valencianistes, les classes que, com he dit, sostenen les estructures econòmiques i socials valencianes, donen suport amb els seus vots a les propostes d’unitat progressista que la miopia política d’alguns s’ha negat a dur endavant. Els electors i les electores han de saber que el vot per al Senat és individual, obert i lliure, que cadascú pot posar la creueta al costat del nom que més li agrade, sense deixar-se influir per l’ordre que imposen alguns partits i per la perversió del sistema, que agrupa els candidats i candidates per partits i converteix així una llista oberta en una simulació de llista tancada.
En les eleccions del pròxim 26 de juny, els valencians i les valencianes tenim l’oportunitat de derrotar el PP, de deixar de sentir vergonya quan ens diuen que, a pesar de tot, són el partit més votat al País Valencià, de canviar el Senat per convertir-lo en una cambra on les pobles, començant pel nostre, tinguen veu i vot per defensar la nostra terra i la nostra gent. I per fer-ho, sempre, en valencià.
Hem de canviar el Senat i convertir-lo en una cambra representativa, a la valenciana!
