Un altre any perdut?

Ja als primers dies del 2023 i abans que els Reis Mags de l'Orient vinguen carregats de regals per als més menuts sobretot, és moment de fer un balanç de l’any 2022, i el primer que em ve al cap és fer un sentit recordatori a la jove de 35 anys que va ser assassinada el passat més d’octubre, víctima número 35 de la violència de gènere del present any i la 1165 des de 2003. Recordar també a un nombre important d’alcoians i alcoianes que ens han deixat i sempre portarem al record.

A més a més de la violència de gènere que ens ha colpejat a la ciutat, al llarg d’enguany hem vist com el nombre de robatoris a xalets, a habitatges, a locals, ... ha augmentat exponencialment, així com les actituds incíviques i les violentes que han aparegut als nostres carrers, aplegant fins i tot a ser notícia a mitjans de comunicació generalistes d’àmbit estatal.

Un balanç del 2022 que perfectament podria tractar-se de qualsevol balanç de l’última dècada, perquè Alcoi continua immers en el seu particular dia de la marmota. Al llarg de l’any hem pogut llegir les habituals notícies i declaracions al voltant de la situació del tren Alcoi-Xàtiva, que no aplega mai. De La Beniata, on encara hem de donar gràcies que no estiguera la carpa d’una filà en el moment del nou esllavissament, que encara no té solució per moltes rodes de premsa que ens done l’alcalde o el Molt Honorable; del Parc Tecnològic de Rodes, que iniciades les obres de més de 12 milions d’euros encara no sabem ni els usos, ni el que ens costarà a tots els alcoians mantindre un espai que ha acabat sent un cul de sac, on cap tot; del Teatre Principal, que continua tancat; de les no obres de l’Andreu Sempere; de la falta de manteniment i com estan la majoria de carrers de la ciutat; o la situació de l’Alcoyano, ...

Un apartat especial en el dia de la marmota alcoiana és el nou episodi del polígon industrial, on després de 12 anys de govern socialista i no sé moltes tones de pàgines i titulars, de sobte Toni Francés ha trobat un milió llarg de metres quadrats al Sud del terme municipal fent frontera amb el terme municipal d’Ibi. Una rocambolesca manera d’anomenar un espai que tots els alcoians coneixem per La Canal, espai que ell mateix criticava. Per tot això no calia anar tan lluny. Tornem a la casella d’eixida dotze anys després, havent perdut un munt d’oportunitats, amb la certesa que no es podrà fer i havent pagat a la Cambra de Comerç perquè ens diguera el que tots sabíem que ens anava a dir.

Ara no sé què farà el regidor socialista de Medi Ambient, o sí? Regidor que presidia l’entitat que lluitava contra la ubicació d’un polígon industrial al Sud del terme municipal fent frontera amb el terme d’Ibi.

Les inversions, aquests diners que venen d’Europa i sembla que ens salvaran de tots els mals, han omplit titulars i notícies tot l’any. No sé, molts milions ens han donat, però la realitat els que la gent de carrer, els comerciants, les xicotetes empreses, els treballadors ben poc o gens han notat a les seues vides. Pot ser si han notat alguna, els magnífics jardins verticals que ens han deixat caure per la ciutat, on ja no queden ni plantes ni flors. Aquestes inversions semblen la nova versió d’aquell Pla Zapatero de pèssims resultats.

No vull deixar la «peatonalització» al marge del balanç d’enguany. Continue estant a favor de pacificar carrers, baixar l’ús dels vehicles privats a la ciutat, però com ja vam dir, no podem estar d’acord amb una «peatonalització» que no compta amb els veïns, perjudica els comerciants, està mal senyalitzada, i s’ha fet a bots i barrals, sense planificació. El major beneficiat ha estat, l’afany recaptatori de l’ajuntament per l’increment de multes i sancions que ha posat.

Cal donar l’enhorabona a la Politècnica per l’ampliació del Campus, també per la reducció de l’atur a la ciutat a l’últim any, dels patinets que un dia van aparéixer i un altre desaparéixer com a un efecte màgic de la ciutat del Nadal que som, però enguany un poc més pobra. I com no, també estem d’enhorabona per ser portada de la revista Pronto, revista referent de les Smart City i de les ciutats capçaleres en noves tecnologies i creació de faena.