Hi ha una altra forma de governar i de gestionar la crisis

Els ciutadans assistim, divendres després de divendres, setmana després de setmana, a com se'ns ha anat subministrant altes dosis de retalls en els nostres drets constitucionals sense cap anestèsia. Hem passat del “no vos preocupeu, que si guanyem les eleccions en uns mesos frenarem tots els mals d'este País sense tocar els impostos” al “no vos preocupeu, que la situació la controlarem a base d'impostos i retalls socials”.

La veritat és que la preocupació creix, la crisi i la destrucció d'ocupació no frena i els retalls augmenten després de cada reunió del Consell de Ministres. Ho estem veient, no hi ha el miracle Rajoy, a pesar d'haver jugat durant mesos a derrocar a l'anterior Govern socialista com a antesala a una eixida immediata a la crisi econòmica irreal i fictícia.

És per a arxiu històric d'afirmacions deslleials les paraules que el Ministre Montoro “Deixem que Espanya s'afone, que ja arribarem nosaltres per a alçar tot açò”. Mentres El Govern anterior lluitava per evitar el rescat financer i garantir la protecció social dels més dèbils, el que hui és responsable de les nostres conters econòmiques, ni més ni menys, pensava en com aconseguir un accés per via ràpida al Govern de l'Estat. Estos són els que hui ens govern, que per este camí únic dels retalls sí que ens afonaran.

Primer va ser la supressió de les ajudes a lloguer per a jóvens. Després, la imposició de les pujades desorbitades de taxes universitàries i retalls dràstics en ajudes a l'estudi. Immediatament després, retalls en la plantilla de professors i de metges. Dies després, copago sanitari per a tots els ciutadans. I després al Govern de Rajoy i del Partit Popular se li ocorre imposar que qui vullga ajudes a la dependència haurà de pagar-ho o avalar-ho amb la seua vivenda. Com si ja no estiguérem prou hipotecats.

Ara amb la pujada de l'IVA, llum, gasolina, retalls en el salari dels funcionaris, tocament de les pensions, etc. Tot açò amb el pretext que el País necessita estalviar. Sí, estalviem, però no a costa de què pitjor ho estan passant.

Els socialistes pensem que sincerament, açò va més enllà dels retalls. Es tracta d'un canvi de sistema, d'una verdadera transgressió a la ciutadania. Assistim a la imposició d'un model d'Estat neoliberal en què es salva aquell qui puga pagar.

Se perjudica als ciutadans a base d'impostos i retalls, mentres que als defraudadors i delinqüents se'ls aplica una amnistia fiscal o als bancs causants d'esta massacre econòmica se'ls rescata amb 100 mil milions de €, mentres que els ciutadans sense ocupació i amb hipoteques només els queda encomanar-se a la sort.

Esta situació per als mes desfavorits és catastròfica, és el que publica, setmana després de setmana, en el Boletín Oficial del Estat un Govern sense lideratge seriós i creïble. S'ha convertit en l'assot dels retalls a què estem sotmesos els espanyols.

El President Rajoy no dóna la cara. Permanentment realitza declaracions evasives iencobridores intentant perillosament distorsionar la realitat amb eufemismes: Cridar al rescat ajuda financera no era molt diferent de cridar reformes als retalls, dir que es va a facilitar la contractació quan el que es facilita és l'acomiadament, o que s'adopten incentius fiscals per a recaptar més quan el que s'està fent és perdonar impostos als defraudadors.

Tots recordem la campanya de 2008 (quan va començar la crisi econòmica) amb la xiqueta de Rajoy a qui va posar com a exemple de la xiqueta que li agradaria que visquera a Espanya, amb educació pública i gratuïta al seu abast, inclús en anglés, amb sanitat pública universal i gratuïta, amb ocupació i vivenda dignes i accessibles, perquè bé, hui eixa xiqueta renunciaria amb seguretat a ser família seua, ja que tot el que va prometre en l'oposició ho ha incomplit en tan sols set mesos, carregant-se tots els avanços socials en 30 anys de democràcia.

L'eixida de la crisi econòmica no passa per fer recaure tot l'esforç fiscal en les classes mitjanes i baixes i apostar únicament per la via de l'austeritat. L'austeritat per l'austeritat és aberrant, moral i econòmicament, i està causant danys quasi irreversibles en el nostre Estat del Benestar.

Els socialistes considerem que l'austeritat ha de ser aplicada en funció de la seua eficàcia per a corregir a curt termini el desequilibri fiscal i per a assentar les bases d'una nova etapa de creixement. És a dir, per a aconseguir que l'economia torne a funcionar i garantir la sostenibilitat dels nostres servicis públics.

És tremendament injust que el Partit Popular i Rajoy atribuïsquen a funcionaris, interins, obrers, estudiants, pensionistes ser causa del dèficit. Són els damnificats. Els causants tenen noms i cognoms: bancs i entitats financeres, bambolla immobiliària, especuladors en els mercats, defraudadors, corrupció política, balafiament de recursos públics, etc.

La immensa majoria dels ciutadans no som responsables de la creació d'esta atroç crisi econòmica, però este Govern pretén que siguem els únics responsables de l'eixida de la mateixa. No és just.

Hi ha altres formes d'eixir de la crisi hi ha una altre camí que és construir des de l'esquerra, des d'una gran aliança social entre tots els partits de l'esquerra i organitzacions socials per a posar fre a la degradació i desgast dels drets dels espanyols i a buscar un model alternatiu per a eixir de la crisi, des del respecte democràtic a totes les posicions i idees, però amb un gran front d'acció de construcció d'un projecte alternatiu. És possible i entre tots hem d'aconseguir-ho pel benestar dels ciutadans.