2013 és, també, l´Any Estellés
Callarà el poble, acatament, silenci.
Aquest poble fou el poble on va
reunir-se la Primera Internacional
(Mural del País Valencià, Vicent Andrés Estellés)
El 27 de març es van complir 20 anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, Escriptor de l’Any 2012 per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i un dels millors poetes europeus de tots els temps.
Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València l’any 1993. Amic personal de Joan Fuster i de Manuel Sanchis Guarner, és el poeta valencià que millor a tractat la dualitat entre la vida i la mort, la quotidianitat, la passió i un dels qui millor a descrit el nostre país. També va ser periodista i escriptor de teatre.
Entre la seua obra és necessari destacar els llibres La clau que obri tots els panys (1971), Llibre de meravelles (1971) i Mural del País Valencià, obra magna que recopila en més de 60 llibres publicats a partir de 1978 la seua visió personal sobre els pobles valencians. Gràcies a la seua poesia, que ha estat definida com a “torrencial” i “insòlita”, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990), la Creu de Sant Jordi (1982) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura a títol pòstum.
Estellés també va dir Alcoi. I ho va fer en el seu Mural del País Valencià. En Des del port de l’Olleria escriu “En acabar-se les fonts, en acabar-se les fulles. Vàrem arribar a Alcoi on devíem reunir-nos, però estava vigilat” i en Han desfilat moros i cristians ens diu “Alcoi, abril, i moros i cristians. Omplen carrers la música, els records i tos és viu, com acabat de fer. Carrers d’Alcoi, i moros i cristians”.
I Alcoi va dir Estellés a través d’Ovidi Montllor, el seu amic personal, l’amic amb qui va compartir llargues nits de recitals. Va ser qui va cantar per primera vegada a Estellés en el seu disc Crònica d’un temps (1973), després vindrien Remigi Palmero, Maria del Mar Bonet, Lluís Miquel, Paco Muñoz i altres. Un any abans, Ovidi va titular el seu primer disc Un entre tants (1972), una clara referència al poema “Teoria i pràctica de la flor natural”, inclòs en Llibre de meravelles (1971).
Ovidi va cantar la poesia d’Estellés en cançons com El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball i M’aclame a tu i va recitar integrament Coral Romput, poemari inclòs en La clau que obri tots els panys (1971), i que Ovidi va gravar en tres dies junt a Toti Soler i Toni Xuclà. El disc és Ovidi Montllor diu Coral Romput (1979).
I Estellés també va dir Ovidi Montllor. En el poema A Ovidi Montllor, inclòs en el Mural del País Valèncià, li diu “Em deixaràs Ovidi que pense el teu Barranc del Cint. Em deixaràs Ovidi que rememore els teus dies del mestre Ribera. Mire Alcoi, el teu poble [ ] Amic meu Ovidi, germà meu, company de tantes nits de lluita i d’esperança. Haurà florit ara la teua serra? Haurà florit també el Barranc de la Batalla?”. Ovidi va conèixer la mort del poeta mentre feia un recital a Castalla. Podeu buscar-ho en Youtube.
És per tot això que des de l’Ajuntament d’Alcoi homenatjarem a Vicent Andrés Estellés en el segon semestre de l’any, després d’haver-ho fet recordant a l’Ovidi i reconeixent a Isabel-Clara Simó.
