Viure sense cor es el futur
Este escrito esta en valenciano con la intención de respetar todos los idiomas de España.
Ya esta finalisant el 2012 i deurem realisar una reflexio de com s'ha desenrollat nostra vida i començar a fer bons proposits par el 2013.
Molts començarém a menjar dinar sant ,anirem al gimnasi a la piscina en mes freqüencia i "retomaremos" amistats oblidades .Aixina som. El dilluns volem que aplegue el divendres, el divendres per la vesprada que se pare el temps i el dumenge per la vesprada que la boticaría de guardia mes proxima estiga molt proxima, per a acovilar-mos en l'antidepresivo.
I aixina mos passen les semanes, desijant que transcorran, mos passen els anys, mirant sempre a un futur millor, i mos passa la vida, maldint el dia en que forem massa covarts.
Clar que els temps han canviat i ara en eixa fulla en blanc figuraran novetats: millorar el curriculum, buscar treball en atres països, buscar curs per a deprendre a explicar als chiquets que mos anem tots a Alemania, deixar de vore videos i Power Points sobre la crisis, localisar nous insults per a quins s'han enriquit furtant, innovar en els adjectius dirigits a quins estan tan endeutats en el resorgir de l'Europa del sur que han perdut el nort i, ‘LAST BUT NOT LEAST’, fer-se un perfil en TWITTER, LINQUEDINT, FACEBOOK i atres xarcies socials per a poder dir als amics que despres de eixa fachada de cuarenton hi ha una persona a l'ultima.
Sobre tot, en eixa fulla deu figurar, de forma explicita, l'intencio de no abandonar-se un en la caiguda. Aplacar els impulss passionals de nostre cor i prendre decisions racionals. Res millor per a aixo que carir de cor.
D'aço saben quins aboquen als ciutadans a un futur de desesperança, pero tambe HALIK el chec, el que ha demostrat que se pot viure sense cor. Sí, tots coneixem a personages sense cor liderando països poderosos, estats sense poder, fondos internacionals o trames corruptes, pero en este cas la noticia es que, ademes de no tindre cor, perque s'ho han extirpat, este xicot de 37 anys no te "pulsaciones" sensibles al tacte.
No es un "desalmado "ni un enamorat al que li han surpat el cor, es un ser huma que viu en dos bombes, sense valvules cardiaques, una que envia sanc per l'aorta, i l'atra als pulmons. Viure sense cor es el futur, no cap dubte.
Tot sera mes funcional, mes practic, en menys passio, mes "alemanote" si m'apures. Tal volta siga aixo lo que mos te que ocorrer, que algu vinga i mos alemanice. Quitate el cor, dejate de sentiments patris i alemanicate, que aixo sí que "molara" en 2013.
....aixina que mai voldria viure sense cor. Es el cor el que mos fa sentir, desitjar, voler, i fer lo que mos pase "per els dallonsos", per lo tant no me feu viure a colps de valvules.... sino a colps de cor.