Rajoy guanya la guerra?

Pel que sembla el poder que permet governar en el sistema democràtic s'obté en les urnes. En la situació actual que ens trobem els ciutadans ens hem assabentat que el programa polític que ens van presentar ha quedat en paper mullat.

Si la situació social i política en què ens trobem a la fi de juliol de 2013 continua un mes més a aquest ritme de retallades, ajustos i sacrificis per als ciutadans, no resultaria estrany que al nostre president del govern, Mariano Rajoy, li succeís el mateix que a Winston Churchill en 1945, acabada la Segona Guerra Mundial.

Recordem que l'estadista britànic havia demanat tanta "sang, suor i llàgrimes" que els seus conciutadans no van dubtar en no votar-li Segurament quan vulgui posar en pràctica aquesta estratègia d'acostament al necessitat i al que sofreix la seva política, sigui massa tarda i manqui de sentit.

Cal reconèixer que a la gent no li agrada que li posin la soga al coll per moltes raons que existeixin, ni que, com a conseqüència de la conjuntura econòmica i el acorralament que patim per part dels mercats, li estrenyin el cinturó setmana després de setmana per molt justificats que estiguin les retallades. La gent plana i humil no entén la bateria de privacions i manques que l'estan deixant sense respiració, i té la sensació de que una política contínua d'improvisacions està, literalment, experimentant amb la seva supervivència.

El que sí sabem tots és que la majoria de nosaltres no som responsables del malbaratament i la malversació que han existit i que encara existeixen. En qualsevol cas, no ha d'oblidar-se que estrènyer-se el cinturó no té el mateix significat per a un alt càrrec que per a un treballador no qualificat: encara que tots dos sofreixin els seus efectes, ho fan en diferent mesura. I no és que els polítics sobrin; el que sobren són determinades espècies que s'han propagat en captivitat en èpoques que equivocadament crèiem de bonança: els corruptes, els deshonrats i els irresponsables, molts dels quals encara passegen lliurement per les nostres vides, somrient.

Per acabar aquest article em permetran una llicència literària. Demano disculpes per endavant a Churchill i als seus descendents per apropiar-me d'una de les seves frases famoses, aquella en la qual enaltia la labor als pilots de combat que van participar en la Battle of Britain , que jo he transformat en "Mai en la història d'Espanya es va robar tant a tanta gent per part de tan pocs sense que succeís absolutament gens". No creo equivocar-me si dic que a la gent no li importaria votar de nou abans que finalitzi l'any, máxime quan se sent enganyada setmana després de setmana.