L'eix de la politica

Avui dia l'eix esquerra dreta és molt complicat de mantenir perquè ha girat a diferències una miqueta ideals. Com les polítiques econòmiques són les mateixes governi qui governi, en part perquè tampoc tenen massa capacitat d'acció i estan inserits en un model global com el de la Unió Europea que marca poderosament les polítiques. Això determina, i fins ara les polítiques econòmiques que han desenvolupat els partits al govern han estat molt semblants.

Han estat diferències de matís i no de marc. Quan davant diferents opcions, es fa el mateix sempre, quan has d'establir diferències has d'acudir al terreny cultural.

La dreta espanyola insistia més en temes com l'avortament o els presos d'ETA i l'esquerra insistia més en els drets de les minories, el canvi climàtic. Són dues perspectives de societat, però en mirar les polítiques econòmiques és complicat que la gent percebi diferències.

Així com la gent va a votar a nous partits perquè entenen que cal una regeneració –en aquest sentit és igual Ciutadans que Podem y socialistes o PP, que la gent que estava desenvolupant les polítiques ja no pot seguir fent el mateix,les elits, s'ha desenvolupat però no s'ha assentat del tot. L'opció més radical sigui Podem, que ofereix: transparència, més democràcia i que en l'econòmic té propostes que podrien ser subscrites per la vella socialdemocracia, no em sembla una opció massa perillosa per al sistema. Crec que cal veure-ho des d'un altre costat.

En el cas de Ciutadans no hi ha hagut tanta campanya en contra, fins ara almenys, que estan en procés de creixement. Ha estat una opció molt bé vista pels mitjans, amb simpatia. També és ben vista amb certa simpatia per unes determinades elites econòmiques que entenen que és una opció liberal, moderna, més neta, no contaminada, que pot ser l'opció de futur. Els mitjans no han apostat per acarnissar-se amb Ciutadans, veurem si roba molts vots al PP com reaccionen, mentre això no ocorri…

Ara estem veient el procés invers, el procés de creació d'una classe mitjana pobra. És a dir, gent amb la mentalitat de classe mitjana de tota la vida, però els recursos de la qual i nivell de vida són propis d'escales inferiors. Aquest és el procés que observem ara.

Quan coneixem a algú que viu gràcies als seus pares, té a veure amb aquesta situació. Pitjors condicions laborals, la teva casa és pitjor que la dels teus pares; tens una televisió i tens un mòbil, però potser no tens els recursos per oferir determinades coses als teus fills, mentre que els teus pares si poden ajudar-te a tu.

Són elements que circulen sobre les classe mitjana i són elements de descens en l'escala social. Tots aquests temes es buidessin després de les eleccions municipals i segurament en les generals seguint la llei del pendul la politica se centrés mes i tots els nous i vells partits passessin a ocupar el lloc que els pertany... Això espero.