Espanyols i catalans

Sembla ser que els catalans volen viure sense Espanya i els espanyols no volen viure sense Catalunya, aço es lo que han estat venent els politics i han aparegut compradors dels dos propostes .Alguns mos preguntem si els catalans odien a Espanya, li dire que no; si me pregunta si amen a Espanya, li dire que tampoc".

Que podem resumir de tot aço, segons varies enquestes del CIS. Un estudi sobre "estereotips en l'Espanya de les autonomies" publicat en 1996 conclou que els catalans son admirats com els mes treballadors, mamprenedors i inteligents, pero rebujats a la volta com els mes antipatics, agarrats i egoistas. I en el balanç final son, en diferencia, quins despertan menys simpatia en les demes comunitats.

Els politics donen ha entendre que Espanya es un mal negoci per a Catalunya: privada de politica fiscal, cronica-ment objecte de des-inversio publica, discriminada fins en tractats internacionals (eixos que firma l'Estat espanyol PROHIBIENDO que utilisen l'aeroport de BARCELONA els avions des d'o cap a TORONTO, MIAMI, MÉXICO, BANGKOK, KUALA LUMPUR, etc.), boicotejats els seus productes, rebujats els seus compradors com estrangers hostils, ¿a qui li interessa continuar la dependencia? ¿Algu podria explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecte a l'independencia? (si pot ser, sense insultar).

El problema de Catalunya en els ultims acontenyiments se crida Espanya, que se dedica, mediant l'aparat de l'Estat que els catalans paguen, a bloquejar tots els seus proyectes: ni conexio ferroviaria del port en Europa, ni servicis publics que funcionen, ni corredors mediterraneus, ni inversions en infraestructures, ni TGV a Europa, ni presa de control d'empreses espanyoles, ni aeroport intercontinental, ni res de res.

En este raonament no es estrany que els catalans decidixquen independisar-se. Espanya se veu incapaç d'eixir de la crisis ya que utilisant els imposts lo unic que està realisant es que la desocupacio aumente i l'aparat productiu siga inexistent.

Esperem que acabi imperant el seny, el diàleg i la claredat per saber fer front, entre tots, de la millor forma possible, a aquesta preocupant situació.