És Ontinyent una ciutat inclusiva?
És Ontinyent una ciutat inclusiva? Aquesta pregunta es perfila com a necessària si volem caminar cap a un model de ciutat que tinga en consideració la totalitat de la població, si volem que les persones amb necessitats educatives especials tinguen garantit el dret a l’educació.
Ontinyent compta amb l’Aula de Comunicació i Llenguatge al CEIP La Solana. En 2017 es va encetar aquest camí cap a la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials en centres ordinaris, després de la reivindicació de les famílies i amb Compromís liderant la Conselleria d'Educació. I ha estat tot un èxit. L'aula és un referent i ha facilitat la convivència en diversitat i l’aprenentatge mutu a tota la comunitat educativa.
Això sí, és l’única d’aquestes característiques a tota la comarca. Per això, des de Compromís per Ontinyent treballem amb l’objectiu que la nostra ciutat oferisca una educació de qualitat a totes les persones, i apostem per crear un context afavoridor per a la creació d’Aules UECO (Unitats Específiques en Centres Ordinaris), les quals ofereixen recursos especialitzats per a garantir l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives especials en contextos normalitzats.
Les estratègies per a generar aquesta conjuntura des de les competències municipals són diverses. L’aposta per la formació del professorat, i la societat en general, amb l’organització de jornades i congressos en col·laboració necessària amb els agents professionals és un camí clau que es pot impulsar des de l’administració local. Així mateix, s’ha de dotar el Departament d’Educació de l’Ajuntament d’Ontinyent del personal necessari per a desenvolupar accions de diagnòstic i d’intervenció. Actualment, aquest departament tan important només compta amb una tècnica i una administrativa. Cal impulsar estudis que ens permeten entendre la qualitat de vida de l’alumnat amb necessitats educatives especials en edat d’escolarització, i que s’han de poder gestar en col·laboració amb la Universitat. S’ha de dinamitzar el Consell Educatiu Municipal perquè la inclusió forme part de les seues accions de manera transversal. I per descomptat, s’ha de treballar per la interlocució directa amb el teixit associatiu que treballa per la inclusió i que ha d’esdevindre, junt amb les famílies, protagonista del canvi.
Existeix un marc legal molt clar en aquest sentit. El Decret d’Inclusió Educativa impulsat per la Conselleria d’Educació liderada per Compromís en l'anterior Govern Valencià va concretar els principis fonamentals de l’educació inclusiva entenent la diversitat com un valor enriquidor i una oportunitat d’aprenentatge mutu. Però no hi ha suficient amb tindre legislació que fixe els marcs en els quals actuar, calen decisions polítiques compromeses des de tots els nivells de l'administració. L’Ajuntament, com a entitat més propera a les necessitats de la ciutadania, hauria de posar-se mans a l’obra, exercir com a motor d’aquest canvi i reivindicar a les administracions superiors que s’impliquen en la part corresponent a les seues competències.
Fer valdre el concepte de Ciutat Educadora passa necessàriament per una ciutat inclusiva. Una vegada més, tot està per fer i tot és possible.
