Dret a reparar!
Hauria de ser més car comprar una cosa nova a reparar una existent? La resposta és si. Però la realitat supera la ficció.
Els dispositius tecnològics s'han convertit en una ferramenta essencial per a la nostra vida quotidiana. Els fem servir per treballar, cuinar, estar connectats etc. No obstant això, els fabricants, en la carrera per obtindre beneficis més alts, bloquegen qualsevol possibilitat per reparar-los de manera barata i fàcil. És el que coneixem com a pràctiques d’obsolescència programada i que gràcies a documentals com “Comprar, tirar, comprar” coproduït per RTVE, aconseguirem entendre el perill que suposa per a la salut mediambiental i l’estafa de cara a les butxaques dels consumidors i consumidores.
Lluny queden aquelles relacions estretes que manteníem amb els serveis tècnics de la botiga d’electrodomèstics ubicades als nostres barris i pobles, on sempre hi havia que anar a arreplegar una minipimer, un molinet del cafè, o el radio cassete. Malauradament, el principal motor del model actual de negoci, per a molts fabricants, és produir béns amb una vida econòmica curta, amb la intenció d'obligar-nos a comprar més sovint aquells aparells que ja tenim.
Mentre la crisi climàtica s’intensifica, resulta alarmant la ràpida proliferació d'anuncis enganyosos que alimenten els consumidors amb informació errònia i incompleta sobre l'impacte ambiental de les empreses, productes i serveis. Si bé és cert que cada vegada més proliferen nous projectes i iniciatives socials que vetllen per la durabilitat dels materials; dona la sensació que, a hores d’ara, el greenwashing es troba per tot arreu.
Diferents institucions i governs, amb millor o pitjor traça, tracten de regular estes situacions. Tal i com publica Right to Repair Europe, s’han dut a terme avanços als països del nostre voltat. És el cas de la iniciativa austríaca "Reparaturbonus", un bo que cobreix el 50% del cost d’una reparació, fins als 200 € per reparació d’un producte. O la bonificació de reparació a l'estat federat alemany de Turíngia, introduïda a l'any 2021 amb un finançament inicial de 500.000 €, i que prompte es va haver d'ampliar a causa de la gran demanda de reparacions, arribant fins les 12.000 reparacions. O el controvertit cas de Suècia, on s’ha revertit l’IVA dels serveis de reparació del 6% al 12%.
Des de Compromís ens sumem a la campanya ‘Fix it!’ (Repara-ho!, en valencià) que reclama dins del marc del ‘Pacte Verd Europeu, la posada en marxa d’un etiquetatge de reparació en el qual s’indique com de fàcil o difícil suposa reparar un dispositiu des del punt de vista econòmic i des de la seua viabilitat ecològica, abans de comprar-ho.
Esta proposta pretén posar-li fi als productes dissenyats per trencar-se o fallar després d'un ús limitat; aturar les estratègies de màrqueting que inciten a comprar nous productes i substituir-ne de nous, per altres que funcionen molt ràpidament per mantenir-se a la moda.
Només amb l’estalvi econòmic dels consumidors, la reducció d'emissions de CO2 i la transparència en les pràctiques dels fabricants, ens permetran exercir un consum sostenible i una competència justa entre les empreses. El dret a reparar serà, llavors, la clau que ens obrirà les portes a una vertadera economia circular.
