Ací em quede

Vaig nàixer ací, em vaig criar, la meua prioritat és el meu poble i ací em quede. Ja quan vaig estar treballant a Irlanda i després als Estats Units tenia clar la voluntat de tornar i establir-me definitivament a Moncofa, amb la meua família, amb els meus amics en el lloc on vaig nàixer. Així ho vaig fer, obrint un negoci al nostre poble, treballant a la cooperativa tarongera de la qual eren socis els meus pares, i creant una nova família.

Això era principi de la dècada dels 2000 i no va ser fins quasi 11 anys després quan la nefasta situació de l’Ajuntament, que s'havia tornat un fre i una càrrega pels veïns i pels autònoms i empreses que treballaven amb ell, quan vaig decidir pegar el pas endavant en política per intentar solucionar la situació.

En el 2015 vaig ser elegit alcalde i vaig haver de deixar la feina a la cooperativa per a complir el compromís que havia agarrat amb el meu poble; governar per a tots i traure’l del forat en què es trobava. Amb un deute que rondava els 8 milions d’euros (un milió de les antigues pessetes per cada família de quatre membres) i uns impostos altíssims. La feina no ha sigut fàcil, però ho hem complit.

Als anys amb una situació econòmica complicada li ha seguit primer la pandèmia i ara la guerra d’Ucraïna, però a pesar de tot hem solucionat els empastres del passat, amb una forma de governar diferent, de l’única forma que sabem, governar per a tots i sense revengismes.

Ara s'obrin les portes d’un nou període, carregat d’il·lusió amb la possibilitat de fer grans coses, grans projectes i obres que canviaran el nostre poble, però amb els peus en terra, sense tornar a cometre els errors del passat, amb l’experiència de saber com s'han de fer les coses continuarem transformant el nostre poble, un poble amb una vitalitat que s'ha tornat l’enveja dels pobles del costat.

Com sempre, Moncofa i la seua gent és la prioritat, ací em quede.