Albiol alerta de la imminent aprovació del tractat de la UE amb Canadà i els seus efectes perniciosos sobre l'economia valenciana
La portaveu d’Esquerra Unida a l’europarlament Marina Albiol alerta de la voluntat de Brussel·les d’aprovar abans que acabe el present any el CETA, el tractat econòmic entre la Unió Europea i Canadà que està considerat com un “cavall de Troia del TTIP, ja que comportaria els mateixos efectes perniciosos sobre l’economia valenciana, deixant en una situació de completa desprotecció front als grans poders econòmics a les pimes, als sectors industrials tradicionals, o l’agricultura i la ramaderia, entre d’altres”, expressa Albiol.
Segons la portaveu d’EU a l’eurocambra, “mentre públicament sembla haver una discussió sobre la signatura o no del tractat amb Estats Units, el TTIP, l’aprovació del CETA continua avançant pràcticament a l’ombra de la polèmica que ha acompanyat sempre el TTIP. El tractat alterarà les regles del joc en favor de les grans multinacionals i en contra de la protecció al medi, a la salut, als drets dels treballadors i les treballadores. Fins i tot, en contra de les pimes, emparant-se en un suposat benefici per a les empreses perquè facilitarà la venda exterior al mercat canadenc. Però, en la realitat, el 95% de les pimes de l’Estat espanyol són micropimes que tenen una venda exterior reduïda, i menys a mercats transoceànics”.
Albiol subratlla que el CETA fins i tot qüestiona la gestió de l’aigua com a bé públic, una realitat que pot resultar especialment perjudicial al País Valencià, immers en una situació de dèficit hídric: “El tractat inclou el tractament d’aigües residuals i el sanejament d’aigua entre els béns susceptibles de ser negociables. Fins i tot, contempla el reg com a un element subjecte a tractes comercials. I resulta que Alemanya ha incorporat una clàusula per excloure precisament la gestió de la seua aigua del tractat. Esperem que el govern espanyol, tan preocupat sempre pels transvasaments i l’aigua que l’Ebre vessa al mar, siga capaç per una vegada de protegir els sectors més febles de l’economia, en lloc d’agenollar-se una vegada més davant els poders econòmics. I també confiem a que el PP i PSOE no facen front comú al parlament espanyol quan es vote l’adhesió al tractat, perquè en matèria d’afavorir les multinacionals els dos partits acostumen a exhibir molta sintonia. Seria terrible que, una vegada més i si es fa efectiva la signatura del tractat, que la factura d’aquestes polítiques les acaben pagant les ciutadanes i els ciutadans més colpejats per la crisi”.
