elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

LA UNIÓ indica que la falta de pluges comportarà un descens del 30% de la collita de nispro en la Comunitat Valenciana

LA UNIÓ indica que la falta de pluges comportarà un descens del 30% de la collita de nispro en la Comunitat Valenciana
  • La zona de Callosa d'en Sarrià i la Marina Baixa tenen el 83% de la superfície i la Cooperativa de la localitat comercialitza el 80% dels nispros del nostre territori

MÉS FOTOS
LA UNIÓ indica que la falta de pluges comportarà un descens del 30% de la collita de nispro en la Comunitat Valenciana - (foto 2)
LA UNIÓ indica que la falta de pluges comportarà un descens del 30% de la collita de nispro en la Comunitat Valenciana - (foto 3)

La Unió Llauradora preveu una producció de nispro en el conjunt de les zones productores de la Comunitat Valenciana d'al voltant de 10.000 tones, la qual cosa representa un descens del 30% sobre la passada campanya (14.000 tones) a conseqüència de les adversitats meteorològiques, principalment per la falta de pluges.

Les últimes xifres sobre la superfície de nispros de la Comunitat Valenciana, que daten de 2022, certifiquen 1.079 hectàrees de cultiu, de les quals 892 (83%) estan en la zona emparada per la DO de Callosa d'En Sarrià, 123 ha en l'Alto Palancia castellonenc i 28 al Camp de Morvedre de la província de València (3%). La superfície s'ha reduït en global un 9% en els últims deu anys.

La Cooperativa de Callosa d'en Sarrià comercialitza entre el 75 -80% de la producció total de nispros de la Comunitat Valenciana. Per a enguany s'espera una producció pròxima a les 8.000 tones enfront de les 11.000 habituals.

Les circumstàncies meteorològiques han provocat també un avançament de la campanya de recol·lecció d'entre dues a tres setmanes sobre el que és habitual a la Marina Baixa. En aquests últims dies d'abril està pràcticament recol·lectat ja en la zona de la DO de Callosa d'en Sarrià quasi el 75% de la producció, per la qual cosa s'espera que a mitjan maig estiga ja tot collit. Aquest avanç de la recol·lecció ha possibilitat que el nispro tinga menys competència en els mercats amb altres fruites com l'albercoc, la bresquilla o la cirera. L'absència de precipitacions ha portat també una baixada del calibre, encara que en el costat positiu ha generat que la qualitat i qualitats organolèptiques del fruit siga enguany excepcional.

Si comparem els preus oficials en origen del nispro d'aquesta campanya sobre l'anterior es comprova que han pujat un 50%. No obstant això, aquest increment de preu no ha comportat que augmenten els ingressos dels productors a causa de la menor collita i al fet que els costos de producció segueixen a l'alça. Com tots els anys, un dels principals problemes als quals s'enfronten els productors és el de la mà d'obra. Només en la zona de Callosa d'en Sarrià es necessiten entre 500 i 1.000 jornalers per campanya.

Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, indica que és “fonamental continuar cultivant nispros a la Marina Baixa i altres zones perquè els consumidors de la Comunitat Valenciana puguen continuar gaudint de nispros del territori que gaudeixen d'una gran qualitat”. Peris afirma que “es tracta d'un producte que té un cost de producció elevat pel seu maneig agronòmic tan cuidat que requereix de tasques manuals com l'aclarit per a obtindre un calibre adequat, una recol·lecció acurada i un posterior encaixat manual. Tot això és motiu suficient perquè tinga un preu suficient i just en els lineals per a compensar tot aquest procés”.

En la zona de l'Alto Palancia els municipis amb més plantacions de nispros són Segorbe, Castellnovo i Soneja. Aquesta campanya, a diferència de la comarca de la Marina Baixa, s'espera una producció normal i amb bon calibre. No hi ha hagut gelades, per la qual cosa ha tingut un excel·lent quallat el fruit i la falta de precipitacions ha fet que la fruita no tinga tampoc problemes fitosanitaris, per la qual cosa s'espera molt bona qualitat.

La fruita en eixa zona castellonenca encara està verda i es preveu que comence a collir-se al juny. Malgrat ser la segona zona en importància d'aquest cultiu en la Comunitat Valenciana, s'està convertint ja en una producció residual, amb un alt nivell d'abandó o substitució. En els últims deu anys la comarca ha perdut quasi el 90% de les plantacions existents.

Pujar