El Misteri d’Elx, una obra mestra i un patrimoni únic que ha sobreviscut al llarg dels segles
El Misteri, o Festa d’ Elx, és el més genuí senyal d'identitat de la ciutat
Elx ja està en ple compte arrere per a celebrar un dels seus esdeveniments més assenyalats, el Misteri d’Elx. Aquesta representació suposa una de les majors joies de la Comunitat Valenciana, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. També posseeix distincions com a Monument Artístic Nacional i Festa d'Interés Turístic Internacional.
El Misteri, o Festa d’ Elx, és el més genuí senyal d'identitat de la ciutat, és un drama cantat, d'origen medieval, que relata la dormició, assumpció als cels i coronació de la Mare de Déu. Està dividit en dos actes: la Vespra (Vespra), que es representa el 14 d'agost i el Dia de la Mare de Déu, el 15 d'agost. L'escenari és la basílica barroca de Santa María, en la construcció de la qual es va tindre molt en compte aqueix destí.
L'accés a la basílica, tant el 14 com el 15, és lliure, romanent les seues portes obertes de bat a bat; encara que, a causa de l'enorme popularitat de l'obra i a la devoció que per ella senten els il·licitans, resulta imprescindible acudir al temple amb diverses hores d'antelació.
El 11, 12 i 13 d'agost es duen a terme els anomenats assajos generals, que concentren en un sol dia tota la trama, de la qual es pot gaudir mitjançant la compra d'una entrada.
Una obra que ha romàs al llarg dels segles
El seu origen medieval es remunta a la segona meitat del segle XV, havent sobreviscut fins als nostres dies gràcies a una butla papal d'Urbà VIII en 1632, després que en el concili de Trento (1545-1563) es van prohibir les escenificacions a l'interior dels temples cristians. La perseverança i l'amor dels il·licitans han convertit la Festa en l'últim vestigi viu d'aquesta mena de manifestacions.
La música procedeix de diverses èpoques i estils, amb melodies medievals, renaixentistes i barroques, amb exemples de monodia i polifonia. La representació és a càrrec de cantors no professionals i una escolania infantil de veus blanques per als papers de María i els àngels, ja que en l'Edat mitjana les dones no podien intervindre en obres teatrals i eren éssers impurs per a la litúrgia.
