Rosario Raro trau a la llum la història de la periodista Martha Gellhorn en la novel·la «Prohibida en Normandía»
La directora de l’Aula d’Escriptura Creativa de l’UJI ha presentat la seua última novel·la al Menador espai cultural com a part de les activitats del Dia del Llibre
Rosario Raro, escriptora i directora de l’Aula d’Escriptura Creativa de la Universitat Jaume I, ha presentat al Menador espai cultural la seua última novel·la Prohibida en Normandía en el marc de les activitats del Dia del Llibre organitzades per la Biblioteca de l’UJI.
En la seua última novel·la, la cinquena amb l’editorial Planeta, l’autora rescata la gesta de l’escriptora i periodista estatunidenca Martha Gellhorn, l’única dona que va estar, entre més de 150.000 soldats, en el desembarcament de Normandia, però el nom de la qual va ser invisibilitzat en la història. «Gellhorn va creuar el Canal de la Mànega com a polissó, fent-se passar per portalliteres, perquè no la van acreditar per a cobrir el conflicte per ser dona. Vaig pensar que ací hi havia una història i que per a traure a la llum aquests fets no hi havia millor data que l’any de l’efemèride del Desembarcament, ja que aquest 2024 es compleixen els 80 anys d’aquella acció militar que va sentenciar la guerra», ha explicat Raro.
L’escriptora de Sogorb ha destacat en la seua intervenció com Gellhorn «mai va voler ser només una nota a peu de pàgina de la vida d’algú», en referència al seu matrimoni amb Ernest Hemingway, i per això ha volgut donar-li el protagonisme que mereix com a professional del periodisme, «una dona en l’ombra que ara ocupa, en un acte de justícia, el primer pla», ha apuntat.
El context de la novel·la és l’exèrcit fantasma, «el truc de màgia més gran de la història, en el qual es va muntar un plató de Hollywood en el sud d’Anglaterra perquè els alemanys cregueren que el desembarcament anava a dur-se a terme a través del pas de Calais», ha explicat. No obstant això, l’autora ha recalcat que es tracta d’«una novel·la antibel·licista com qui la protagonitza i qui l’escriu», en la qual es relata aquest episodi històric a través de successos i personatges reals i també altres ficticis, «una història sobre la veritat i la mentida en la qual res és el que sembla», ha assenyalat Raro.
