L’Institut Valencià de Cultura presenta el segon volum del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana 2024’

La Vicepresidència Primera i Conselleria Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), presenta el segon volum del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana 2024’, amb el qual es pretén promocionar i donar a conéixer la producció anual del curtmetratge valencià en festivals de cine nacionals i internacionals, així com en la indústria audiovisual.

L’IVC elabora dos volums anuals del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana’. El primer volum es publica en gener i el segon es publica en juny. Cada un compta amb un màxim de sis curtmetratges. Així mateix, l’Institut Valencià de Cultura s’encarrega de fer la promoció del catàleg de curtmetratges per un període de dotze mesos.

En este segon volum del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana 2024’ s’han seleccionat 6 curtmetratges de les 50 obres presentades: dos curts de ficció, dos d’animació i dos documentals. El jurat encarregat de fer la selecció ha estat format per Áurea Ortiz, tècnica de Programació de la Filmoteca Valenciana; Beatriz Hernández, directora del Skyline Film Festival, i Brais Romero, de La Distribuidora de l’ECAM (Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid).

Els dos curts de ficció són: Sempre plou quan no fan escola, de Carolina Gómez Peiró; i Dimarts, d’Almudena Verdés i Begoña Soler. Els documentals seleccionats són Flors de plàstic, d’Adán Aliaga; i Vigília, de Claudia Estrada Tarascó. Finalment, el catàleg es completa amb dos curts d’animació produïts pel màster d’Animació de la Politècnica de València: Cuando llegue la inundación, d’Antonio Lomas, i Tesoro de Carmen Álvarez Muñoz.

Dos curts de ficció

Produït per Nuria Cidoncha per a When Lights Are Low, Sempre plou quan no fan escola és un curtmetratge de ficció escrit i dirigit per Carolina Gómez.

Protagonitzat per Alicia Villaplana, Lena Villanueva, Ana Beatobe, Vega Viñas, Chloe Domínguez i Empar Ruiz, el curt conta la història d’una classe de xiquetes que se’n va d’excursió a passar el dia a la platja en companyia de la seua professora. Quan apareix una cosa estranya en les dunes, la professora els advertix que no ho toquen, però quan la professora se’n va, les xiquetes seran lliures de fer el que vulguen.

Nascuda a Sagunt en 1992, Carolina Gómez va estudiar guió i direcció de cine a la Universitat de París VIII. Ha treballat com a analista de guions per a productores de sèries de televisió i llargmetratges. El seu primer curtmetratge, Dragó, va ser seleccionat en festivals com la Feria de Cine Independiente de Bogotà o el Newark Film Festival.

D’altra banda, Dimarts, produït per Silence i escrit i dirigit per Almudena Verdés i Begoña Soler, és un curt de ficció que compta amb les ajudes de l’IVC i el suport d’À Punt. Protagonitzat per Begoña Soler i Manuel Ángel Figols, Dimarts conta la història de Berta, que encara no ha pogut anar a veure el seu fill a la presó. Davant la insistència del seu marit, Berta accepta anar este dimarts.

Màster of Arts a la London Film School, Almudena Verdés ha treballat en diverses àrees dins del sector audiovisual. Fundadora de la productora Silence, compatibilitza el seu treball docent a la Universitat Oberta de Catalunya amb la seua labor com a cineasta. Ha escrit, dirigit i produït sis curtmetratges, un migmetratge i cinc llargmetratges documentals amb els quals ha recorregut festivals nacionals i internacionals i obtingut premis al millor guió, direcció, pel·lícula o actriu amb algunes de les seues produccions.

Begoña Soler va estudiar Anglés i Comunicació al Baruch College i Arts Escèniques amb especialitat en teatre a l’escola HB Studio, els dos a Nova York, on va residir set anys. A la seua tornada a Espanya, continua formant-se com a actriu i directora al True Acting Studio de València. També va estudiar direcció cinematogràfica i guió en NUCINE. Ha escrit i dirigit quatre curtmetratges. Entre els quals hi ha La buena fe, que va rebre més d’una vintena de premis com el millor curt espanyol en la Seminci de 2015 i va ser preseleccionat per als Premis Goya.

Dos curts d’animació

Produït pel màster d’Animació de la UPV i escrit i dirigit per Antonio Lomas, Cuando llegue la inundación està ambientat en un món en el qual els artistes són éssers diminuts nascuts d’animals. Un fals documental explora la vida de quatre germanes nascudes d’ous d’ocell, que viuen completament aïllades de la civilització en un entorn aparentment idíl·lic. A causa de la falta de connexió amb els seus pares animals i dels perills del món natural, les germanes decidixen abandonar el niu per a viure com a artistes en l’estranya civilització humana.

Antonio Lomas ha cursat estudis de Belles Arts a la Facultat de Sant Carles de la UPV i posteriorment el màster en Animació en la mateixa institució. El seu primer curtmetratge, Cuando llegue la inundación, intenta arreplegar el sentiment general de desemparament que viuen tots aquells que volen dedicar-se al sector artístic mitjançant la sàtira. Les seues principals influències són realitzadors japonesos com Masaaki Yuasa i Kunio Kato.

Produït pel màster d’Animació de la UPV i escrit i dirigit per Carmen Álvarez Muñoz, Tesoro és una comèdia d’animació sense diàlegs que té com a protagonista Mari Pili, una amable jubilada que ha perdut la il·lusió per viure. Tancada en la seua rutina diària, Mari Pili passa el temps avorrida al parc, donant menjar als ocells. Un dia, un grup de corbs comença a tornar-li el favor regalant-li xicotets detalls. Mari Pili decidix millorar la qualitat del menjar i els corbs milloren també els seus regals.

Carmen Álvarez Muñoz va estudiar Belles Arts i el màster d’Animació a la UPV. Tesoro és el seu primer curtmetratge.

Dos documentals

Produït, dirigit i escrit per Claudia Estrada Tarascó, Vigília tracta sobre una vigília de porcs a Torrent l’objectiu dels quals és acomiadar-se dels animals abans que els porten a l’escorxador. La protagonista del documental és una jove adolescent que assistix per primera vegada a esta mena de vigílies.

Nascuda a València en 1997, Claudia Estrada Tarascó és una directora i guionista graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València, màster en Producció Artística, becada en el màster en Documental de l’ESCAC i formació actoral en la tècnica Meisner.

De la seua filmografia destaca ¿Cómo fue tu vida, abuela? (2019), guanyador del X Festival de Clipmetratges de Mans Unides i Las flores que arrancas (2020), que va obtindre diversos premis en Cinema Jove. Amb el projecte Las heridas de mi casa (2021) es va iniciar en l’animació documental i amb Tot crema (2023) va guanyar en Notodofilmfest com a millor curtmetratge valencià.

Produït per Jaibo Films i escrit i dirigit per Adán Aliaga Flors de plàstic és un documental protagonitzat per la mare i l’àvia del cineasta. Aliaga explica el seu argument: “Ma mare va tindre la seua primera màquina de brodar als 13 anys. Després de la mort de mon pare, ma mare i la meua àvia van anar al cementeri per a reemplaçar les flors fresques amb flors de plàstic. Ma mare i la meua àvia encara continuen brodant”.

Nascut a Alacant en 1969, Adán Aliaga va debutar en 1996 com a guionista i director amb La casa de mi abuela, amb la qual va obtindre nombrosos reconeixements internacionals. Des de llavors ha escrit i dirigit huit llargmetratges més: Estigmas (2009), Esquivar y pegar (2011), La mujer del eternauta (2012), Kanimambo (2013), El Arca de Noe (2014), Fishbone (2018), El cuarto reino (2019) i Posidonia (2021), amb els quals ha rebut diferents premis internacionals i el reconeixement de la crítica.