Xirivella recorda amb Esther Barceló els 100 anys de memòria poètica i democràtica d’Estellés

«Estellés, 100 anys de memòria poètica», este és el títol de l’acte que les Amigues i Amics d’Estellés - Xirivella han organitzat per al pròxim 13 de juny (19 h) a la Casa de Cultura de Xirivella. L’acte se centrarà en la memòria democràtica, una qüestió de plena actualitat i en la qual, segons els organitzadors, Vicent Andrés Estellés va ser un precursor. «Molt abans que es posara en circulació el terme “memòria democràtica”, Estellés ja treballava per a preservar en els seus versos la memòria i la dignitat de les persones represaliades pel franquisme, com ara el Dr. Joan Peset Aleixandre», expliquen els organitzadors.

Així, durant l’acte, es llegiran poemes d’Estellés i d’altres autors i autores dedicats a la memòria democràtica, però també comptarà amb la participació de l’escriptora i investigadora Esther López Barceló, que presentarà els seus últims llibres: la novel·la Quan ja no quede ningú i l’estudi El arte de invocar la memoria.

Presentarà l’acte Maria Navarro, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 126 de Paterna, la Fossa de la Terra.

Memòria i dignitat amb veu de dones

En la seua primera novel·la Esther López Barceló explica una història sobre l’amor, la dignitat i la fortalesa de les dones de la postguerra alacantina que es van erigir en guardianes de la memòria davant del silenci oficialitzat. Quant a El arte de invocar la memoria, que també ha tingut una gran acollida de crítica i públic, es tracta d’un assaig breu, commovedor i honest que dona veu als represaliats del franquisme, especialment a les dones, a partir de relats familiars, documents, pintures en les parets de les presons, objectes extrets de les fosses, a més d’altres elements, alguns bastant sorprenents.

Esther López Barceló és una de les divulgadores valencianes més importants sobre memòria històrica. Historiadora, arqueòloga i escriptora, ha participat directament en diverses exhumacions de víctimes de la dictadura, per exemple, en la primera exhumació de fosses comunes en un cementeri, en 2004 a Almansa. A més, en 2012 va realitzar al cementeri d’Alacant la primera exhumació d'un bebé robat.

Sense col·laboració municipal

Els organitzadors volen destacar la col·laboració en la realització de l’acte de la Diputació de València, de l’Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc, de l’Aula de la Paraula de Xirivella i de la llibreria local Alcalà. No comptarà, però, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xirivella, governat per PP i Vox. «És la primera vegada que organitzem un acte i el govern municipal ens nega la seua col·laboració, que, en tot cas no tenia cap cost econòmic, nosaltres només volíem que apareguera el logo municipal en el cartell i que l’Ajuntament donara difusió de l’activitat en les seues xarxes socials», expliquen les Amigues i Amics de V. A. Estellés.

Curiosament, però, l’Ajuntament de Xírivella ha organitzat enguany diversos actes al voltant de Vicent Andrés Estellés, actes en què han participat tant l’alcaldessa, Paqui Bartual, com les Amigues i Amics d’Estellés. «Nosaltres col·laboràrem molt gustosament en les activitats municipals, però ara l’alcaldessa no vol fer el mateix amb la nostra activitat, i no entenem per què», expliquen els organitzadors d’«Estellés, 100 anys de memòria poètica».