Rafael Buforn presenta hui el seu llibre sobre l’institut Josep de Ribera durant el tardofranquisme i la transició

La Biblioteca municipal de Xàtiva té aquesta setmana dues cites més emmarcades en el cicle «Converses a la Biblioteca», les quals seran protagonitzades per Rafael Buforn (hui dimecres 2 d’octubre) i per Anna Moner (demà dijous).

Hui a les 19 hores tindrà lloc a la sala de conferències de la Casa de Cultura la presentació del llibre Institut N.E.M. Josep de Ribera Xàtiva professors del 36 i batxillers del 65. Tardofranquisme i Transició a l’Escola de FP de Xàtiva,amb la presència de l’autor Rafel Buforn i Valero acompanyat de Jacint Martínez Baldó i Emili Sala Benimeli.

Amb aquesta obra, l’autor vol posar a l’abast del públic interessat el passat polític d’una sèrie de professors seus de l’INEM José de Ribera, al temps que busca desmitificar el pedagògic vist per un alumne de batxillerat de la dècada dels 60 del segle passat. Pel llibre desfilen, entre altres, noms tan sonors com Manuel Balasch i Recort, Luís Ballester Segura, Josep Lluís Bausset Císcar, Ángeles Belda Soler, Francisco Bolinches Mahiques, Carme Coloma Dávalos, José Guerri Núñez, Antonio Igual Úbeda, Ángel Lacalle Fernàndez, Manuel López Ferrándiz o Rafael Pérez Contel.  A més, aporta informació d’altres docents que (sense ser-ho de l’autor del llibre) deixaren memòria a l’esmentat institut com José Cos Beamud, Julio Feo García, Antonio Latorre Villalba, Luís Martínez Pujalte, etc. El llibre té una segona part dedicada a les vivències personals de l’autor on dissecciona el tardofranquisme i la transició a l’Escola de Mestratge Industrial de Xàtiva.

Rafael Buforn i Valero, llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i coordinador de Formació Professional, s’ha guanyat la vida com a professor d’Ensenyança Mitjana i s’ha jubilat amb la categoria administrativa de catedràtic de llengua. Des de la seua època universitària es preocupà per la defensa dels ideals democràtics, de les classes subalternes i de les senyes d’identitat del País Valencià. Aquestes inquietuds el portaren més tard a militar en la clandestinitat al PSPV, i després al PSPV-PSOE i la FETE-UGT, ocupant diversos càrrecs orgànics, essent posteriorment, regidor de l’ajuntament de Xàtiva de 1980 al 1990, any en què dimití. Col·laborador en èpoques passades de Las Provincias, del Levante i de la premsa comarcal de la Costera com a escriptor compromès. Actualment, coordina i participa en les jornades sobre Memòria Història al voltant del bombardeig de Xàtiva; expresident de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de Xàtiva-La Costera, ha publicat tres llibres: La teosofia de N’Attilio Bruschetti Mariotti; Montcada 20. La premsa democràtica a Xàtiva (1975-1979); i Republicans i republicanes a la presó de Xàtiva.

Anna Moner a la Biblioteca

La segona cita tindrà lloc demà dijous 3 d’octubre a les 19 hores,  al Saló Noble de la Casa de Cultura, on tindrà lloc la presentació del llibre La por de la bèstia amb l’autora Anna Moner i la conducció de Carme Gosàlbez.

A través d’uns personatges magnètics i d’un univers inquietant i hipnòtic, Anna Moner ens revela els mecanismes mentals d’un assassí en sèrie, un desconegut que es veu reflectit en la figura del Minotaure i obsessionat amb el gust de la pell, les olors i les reaccions fisiològiques a la por. Els assassinats, que comparteixen tots un element ritual esgarrifós, conduiran a l’autoproclamat Minotaure a una veu en concret, una veu d’aparença dèbil que amaga un secret inquietant.

Anna Moner (Vila-real, 1967) és artista i escriptora. Des del 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. La seua obra s’ha exposat, entre altres, a València, Castelló, Sevilla, Nantes, Ceret, Bordeus i París. És col·laboradora del Diari la Veu, la Cartelera Turia, la revista Lletraferit el magazín radiofònic Al ras, d’A Punt Mèdia. A més, el 2017 va ser Ambaixadora de la Lectura. Com a escriptora, ha publicat una dotzena de relats en diversos reculls, les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor), El retorn de l’Hongarès (Premi València de Narrativa, Premi Túria i Drac de Sant Jordi) i Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica). Amb La mirada de vidre va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2018.