El plenari de Xàtiva aprova les condicions per a sol·licitar un préstec d’inversions de 3,7 milions per al present any

El plenari municipal corresponent al mes d’abril ha aprovat aquest dijous les condicions del préstec d’inversions per a 2024 amb els vots favorables del PSPV-PSOE i Xàtiva Unida, i els vots en contra del Partit Popular i VOX.

Aquest préstec d’inversions té un pressupost de 3,7 milions d’euros i s’amortitzarà en 10 anys, de forma anual, mitjançant el pagament de deu quotes d’amortització. Servirà per a finançar algunes inversions en matèria de seguretat, mobilitat, urbanisme i obres, vies públiques, cicle hidràulic, cementeri, enllumenat, parcs i jardins, benestar social, educació, esports, turisme, administració i patrimoni.

Entre les principals accions a desenvolupar gràcies a l’aportació d’aquest préstec es troben la rehabilitació de la Casa de la Ciutat, l’aportació per al Centre Raimon d’Activitats Culturals, la construcció de nínxols, indemnitzacions patrimonials, càmeres de videovigilància per al control del trànsit, el carril bici de connexió amb la via verda, obres en la millora de la xarxa d’aigua potable o la remodelació de parcs infantils entre d’altres.

«Els pressupostos d’inversió naixen de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, però també de la il·lusió de disposar d’una ciutat i d’unes infraestructures millors per tal d’assolir una millor qualitat de vida», ha manifestat el portaveu socialista Ignacio Reig.

Per la seua part, la portaveu de Xàtiva Unida Amor Amorós ha expressat que «es compleixen les condicions per a demanar el préstec i açò facilitarà que les inversions de l’any 2024 es puguen portar a terme. Les persones que han confiat en nosaltres és perquè millorem la ciutat i les seues infraestructures. Però no descartem per a posteriors pressupostos tindre en compte les recomanacions dels informes i estudiar alternatives per a dur a terme ajustos en les previsions d’ingressos i despeses».

El portaveu popular Marcos Sanchis ha defensat la seua abstenció esgrimint que «pareix una broma, demanaran un préstec de 3,7 milions d’euros mentre l’any anterior sols van executar el 10% de les inversions pròpies. Si a la gestió del pressupost es passara examen, estaríeu suspesos. I si fora per nosaltres el que faríem és llevar grassa política i assessors.», mentre que el portaveu de VOX Francisco Suárez ha indicat que «sempre que parlem d’endeutament ens anem a negar. Deuriem ser molt cautes en la despesa i no agafar deute».

Per la seua banda, l’alcalde Roger Cerdà ha volgut entrar en aquest debat, dirigint-se al Partit Popular i afirmant que «jo no sé què farien vostés, però sí sé el que varen fer: demanar un préstec de 12,4 milions d’euros per a pagar factures als calaixos, apujar els impostos, com en el cas de l’IBI de Bixquert que abans no es pagava, i gastar-se els diners de tots a mans plenes sense consignació pressupostària. No sé a qui volen enganyar» i li ha recordat a Marcos Sanchis que «nosaltres estem regularitzant una plantilla que amb vostés entrava sense cap procés públic de selecció»

També s’ha aprovat amb els vots del PSPV-PSOE i Xàtiva Unida i l’abstenció de Partit Popular i Vox, l’inici d’expedient respecte a la proposta de nomenament de l'artista Manolo Miralles com a fill predilecte de la ciutat de Xàtiva, que ja es va anunciar en l’homenatge a la seua figura que es va produir el passat mes de març al Gran Teatre de Xàtiva, amb la participació de grups valencians i amics de l’artista xativí.

«Manolo Miralles Molina continua sent un referent per a molts xativins i xativines i com a fundador d’Al Tall ha contribuït a la recuperació de la música popular valenciana. Per la seua tasca i el seu esperit ferm, són requisits suficients perquè reba aquest reconeixement» ha explicat la regidora del PSPV-PSOE Raquel Caballero, mentre que el regidor de Cultura i Memòria Democràtica Alfred Boluda (Xàtiva Unida) ha defensat que «Manolo Miralles ha significat un punt cabal en la recuperació de la música popular valenciana i representa també la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura valenciana. Xàtiva està valorada com un símbol, i per això hem de reconéixer aquests referents cívics que tant han aportat i més en un dia com hui, 25 d’abril, exemple de reconeixement d’allò que volem i d’allò que no volem perdre».

Tres mocions

Al plenari municipal també es van tractar tres mocions presentades per l’equip de govern. Una sobre la situació de la població refugiada a Palestina, altra sobre la llei de concòrdia i una tercera sobre la llei de llibertat educativa.

En la primera d’elles es va manifestar el suport a la tasca acomplerta per la UNRWA envers la població refugiada de Gaza, instant a la comunitat internacional a respectar els compromisos polítics i econòmics adquirits i instant al govern autonòmic a mantindre i inclús incrementar la col·laboració amb aquesta ONG. També s’estudiarà la possibilitat de fer contribucions extraordinàries per mitjà de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

Respecte a les lleis de concòrdia i de llibertat educativa, promogudes pel govern autonòmic, es va acordar el rebuig de les mateixes i el suport a les mobilitzacions tant per part de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del

País Valencià com de les entitats educatives, instant al Consell a fer una política educativa que promoga l’ús del valencià.

La primera moció ha sigut aprovada amb els vots a favor de PSPV-PSOE, Xàtiva Unida i Partit Popular i l'abstenció de VOX. La segona i tercera han sigut aprovades amb els vots de PSPV-PSOE i Xàtiva Unida, i els vots en contra de Partit Popular i VOX.