El Centre Raimon d’Activitats Culturals posarà en valor els elements històrics del Reial Monestir de Santa Clara

Aquest divendres ha tingut lloc a l’Ajuntament de Xàtiva la presentació del projecte guanyador per al disseny del Centre Raimon d’Activitats Culturals que s’ubicarà a l’entorn BIC del Reial Monestir de Santa Clara, i en la qual han estat presents l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, els arquitectes dels estudis guanyadors Ramón Esteve i Carlos Campos i l’arquitecta coordinadora del projecte Anna Boscà.

«Les virtuts principals del projecte guanyador són la senzillesa i la concreció. La intervenció que es planteja és totalment respectuosa amb l’edifici actual i pretén traure a la llum la apassionant història del Monestir de Santa Clara. Aquesta intervenció aconseguirà que aquest siga un centre cultural de referència dins del territori valencià. L’elecció va ser per unanimitat del jurat que, a més a més, va fer especial menció a la magnífica proposta gràfica del mateix», ha manifestat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha fet esment també a la resta de projectes, «perquè el jurat ho ha tingut ben difícil degut a la gran qualitat tècnica de tots els treballs, i per això cal agrair l’esforç de tots ells».

La proposta per al nou centre Cultural de Xàtiva posarà en valor els elements existents, recuperant les característiques històriques de l’arquitectura tant des d’un punt de vista espacial com constructiu i artístic. El projecte posa especial atenció en les dimensions i proporcions espacials, en la materialitat constructiva, il·luminació, sistemes estructurals, revestiments i elements ornamentals de diferents èpoques.

Els arquitectes Ramon Esteve i Carlos Campos han explicat les línies mestres del que serà el futur CRAC. «Aquest edifici té unes consistències de molt de valor però també intervencions que l’han desvirtuat, pel que el nostre objectiu era reconstruir-lo per retornar-li totes les capes d’història acumulades», ha expressat Ramon Esteve, qui ha indicat que «un dels punts fonamentals és la recuperació del claustre. Per a tal fi s’ha fet un estudi des del punt de vista paisatgístic i de vegetació per mantindre i recuperar les espècies històriques, per tal de crear un microcosmos i connectar la ciutat entre el carrer Montcada i l’Albereda».

Per la seua part, Carlos Campos ha donat a conèixer la ubicació que tindran els diferents espais dins de l’edifici, i ha explicat que el projecte s’ha plantejat mantenint l’accés principal a través del carrer Montcada, articulant la part històrica, però també amb altra connexió a través de l’Avinguda de Selgas per poder connectar-lo. «L’edifici va a mostrar tot el contingut històric, posant en valor tots els elements, i conjuminant-ho amb l’activitat urbana. «Cadascun dels usos s’adequaran a l’espai existent, amb característiques especials. L’accés principal es mantindrà, i servirà també com a espai administratiu i com a botiga i pas al conjunt principal».

A l’església està prevista la col·locació de l’auditori, amb accessos tant des de l’interior com de l’accés des del carrer Montcada, fent primar l’arquitectura de l’espai. A la part superior (de cor), s’ubicaria la sala d’assajos. «Entenem que és el millor lloc atès que les condicions acústiques seran les mateixes que les que tindrà l’espai de l’auditori», ha explicat Carlos Campos. La cafeteria s’ubicarà en la banda sud, amb una peça que s’incorpora exteriorment sobre l’espai del claustre, jugant amb l’aigua com a element i recordant l’aljub que existia en eixe punt.

La resta de la planta baixa, amb espais més menuts, serviran per ubicar l’exposició permanent. «És un canvi radical de la imatge que té actualment, amb la visualització de dos dels elements principals: l’arc diafragma i l’escalera hexagonal amb un indubtable interès històric i artístic».

A la primera planta es troben espais amplis en els quals es pretén recuperar tota l’estructura de fusta de la coberta, tenint en compte que el fals sostre es troba en unes condicions difícils de recuperar. Tot l’espai es planteja per a l’exposició modular, al tractar-se d’espais que permeten la reestructuració en àrees més menudes depenent de l’ús concret que es vaja a donar en cada moment. D’altra banda, l’última planta es destinarà a la sala de lectura i a l’arxiu, degut a la seua orientació al nord que permet una il·luminació més uniforme.

«Els elements històrics són els protagonistes de la intervenció. Tot el que puguem aprofitar tindrà prioritat i protagonisme, com ara els taulells de ceràmica existents a l’edifici, que es redistribuiran en l’espai. Jugarem amb textures i amb la materialitat existent», ha explicat Ramon Esteve.

La proposta aposta per la restauració de la part sud del claustre, ja que l’actual es va construir a mitjans del segle XX i no obeeix a criteris de restitució històrica ni formal, per tal de recuperar les característiques més importants de cadascun dels moments històrics. A més a més, també es dotarà al conjunt d’una instal·lació geotèrmica per al funcionament d’una bomba de calor amb l’objectiu d’obtindre un elevat rendiment estacional que afavorisca l’estalvi energètic per a la climatització de l’edifici.