Troben en l’Illa del Portitxol restes d'una vila romana i tombes que fan pensar que va haver-hi una posterior ocupació permanent

L’Illa del Portitxol i el seu entorn es confirmen com un jaciment arqueològic de primer nivell. La Universitat d'Alacant i el Museu Soler Blasco de Xàbia han conclòs una nova fase d'investigació en el lloc, aquesta vegada centrada en l'illa, del Projecte Portitxol i els resultats deixen entreveure que les expectatives que es tenien sobre les possibles ocupacions històriques d'aquest illot estaven ben fundades.

Ahir els arqueòlegs que han dut a terme les excavacions, Jordi Blazquez, Juan Francisco Álvarez, Álex Pérez i Joaquim Bolufer van avançar alguns de les troballes i les hipòtesis que obrin: que l'illa amaga un assentament romà –probablement una vila d'esbarjo d'alguna família rica- i també que més tard, va haver-hi una ocupació permanent, probablement durant l'època bizantina.

Els arqueòlegs han tingut difícil el rastreig, ja que aquesta illa es va transformar radicalment el segle passat per a obtindre un rendiment agrícola. Però ha sigut en aquests murs i abancalaments moderns on s'han trobat materials reutilitzats que són clarament romans (pedres i ceràmiques). També s'ha aconseguit trobar un tram de la base del mur d'època romana i un enterrament emplenat amb pedres però en el qual també hi havia una espècie de marmita de ceràmica que coincideix amb els materials del segle VI.

Que hi haja tombes és per als investigadors un indici que va haver-hi un assentament permanent. “Ningú enterra a la seua família en un lloc on no viu i és difícil visitar-lo” explicaven ahir en una presentació realitzada en la Fundació Cirne, col·laboradora del projecte.

Informacions prèvies fan pensar que un grup de persones es va poder recloure a l'illa durant l'època bizantina i per això els experts apunten que els enterraments serien d'aquesta etapa.

L'excavació de l'illa era un pas clau després de tres campanyes en la mar. Les troballes d'arqueologia submarina en el seu entorn són extraordinaris, “impressionants a nivell científic” recalca l'equip d'arqueologia. No en va s'han recuperat més de 1.000 objectes d'interés, entre ells més de 200 ancores de totes les èpoques de la història i de totes les classificacions. Fins i tot algunes -fins ara- desconegudes.. “És una quantitat sense paral·lelismes en tot el mediterrani. La millor col·lecció d'ancores preromanes del Mediterrani” van apuntar els historiadors.

A més hi ha al menys dos derelictes (restes i carregaments de vaixells afonats) al costat de la costa entre els quals destaca un conjunt d'àmfores púniques que s'està analitzant. I altres troballes de gran importància (com el tresor de monedes d'or romanes ara en estudi) i altres materials insòlits com un cep de fusta d'una ancora de l'època fenícia.

El Projecte Portitxol va arrancar en 2019 amb la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament de Xàbia, que finança anualment les campanyes d'excavació, i la Universitat d'Alacant, que proporciona a arqueòlegs especialitzats i mitjans per a la investigació. Des de llavors, les troballes han sigut extraordinàries.

Per a posar en valor aquest gran jaciment s'ha creat una ruta submarina d’àncores –senyalitzada en superfície amb boies d'amarrament i també sota la mar amb balises en els punts d’interès) que s'ha donat a conèixer als clubs de busseig.

També s'està virtualitzant el material ancòric per a fer-ho accessible als quals no bussegen.

Des de l'equip científic es va aprofitar ahir per a agrair la col·laboració de clubs i entitats de Xàbia que han col·laborat amb el projecte a nivell d'infraestructura així com de la Família Pons, propietària de l’Illa del Portitxol, per autoritzar i facilitar la investigació.