Quatre anys i mig de presó a dos falsos metges que van estafar a vint pacients a Vinaròs
La Sala II ha condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó per delictes d'intrusisme i estafa a dos homes que, sense la titulació requerida per a exercir com a metges, van enganyar a una vintena de pacients en un centre en Vinaròs (Castelló), on es presentaven com a metges, examinaven als malalts, diagnosticaven malalties de tota mena i prescrivien tractaments diversos, inclòs en algun cas tractaments amb cèl·lules mare, trasplantaments i cirurgies no menors. Un d'ells comptava amb un títol privat de teràpies naturals, i el segon títols estrangers relacionats amb ciències de la salut, però mancaven de titulació expedida o reconeguda a Espanya per a exercir la medicina.
A més, el Suprem destaca que el que van fer amb els pacients eren actes propis de la professió de metge, que excedien de qualsevol àmbit que puga atorgar-se-li a qualsevol *especifidad de la denominada ‘medicina alternativa'.
L'alt tribunal augmenta les seues condemnes, en relació a les imposades per l'Audiència de Castelló, des dels 3 anys als 4 anys i mig de presó, en relació a l'acusat Frederic Gisbert, i des dels 2 anys i 9 mesos als 4 anys i mig, a José Manuel López Pérez, en estimar l'agreujant en el delicte d'estafa d'haver recaigut l'engany en un bé de primera necessitat com és la salut.
També eleva la condemna pel mateix motiu a María Josefa Álvarez Aragó, esposa del primer i que realitzava funcions de recepcionista en el centre, i que com a còmplice d'intrusisme i estafa és condemnada a 2 anys i 1 mes de presó.
L'alt tribunal ha estimat el recurs de la Fiscalia i parcialment el de l'acusació particular en nom de cinc dels perjudicats, en acollir la concurrència de l'agreujant d'afectar els fets a bé de primera necessitat. Per part seua, desestima íntegrament els recursos dels tres acusats.
El Suprem reconeix indemnitzacions per un total de 137.000 euros per a 22 perjudicats, dels quals 110.000 (5.000 per cadascun dels afectats) corresponen a mal moral, i la resta a diners satisfets pels tractaments, que en la majoria dels casos van ser absolutament ineficaços. Hauran d'abonar les quantitats solidàriament Frederic Gisbert i la seua dona, propietaris del local on es va muntar la clínica, i en nou dels casos haurà de pagar també de manera solidària l'altre acusat.
VALGUDA COM A PROVA ENREGISTRAMENT AMB CAMARA OCULTA D'UNA TV
L'alt tribunal valguda la incorporació a la causa i l'admissió com a prova del DVD que conté còpia del programa de televisió “Diari de” de Telecinco referit a les activitats de la citada clínica, que un dels acusats sostenia que va suposar una vulneració dels drets a la intimitat i a la seua pròpia imatge per tractar-se d'un reportatge realitzat amb cambra oculta.
El Suprem recorda que la jurisprudència tant seua com del Tribunal Constitucional no indica que, sempre i en tot cas, un reportatge amb cambra ocultar siga il·lícit, i en aquest cas entén que no ho és perquè l'Audiència de Castelló va ponderar els principis de proporcionalitat, necessitat i racionalitat sobre aquest tema, per la qual cosa va ser encertat "no excloure el DVD resultant de l'enregistrament amb càmera oculta per part de periodistes que van voler comprovar el que pacients d'una altra localitat narraven de diagnòstics i tractaments dispensats per aquests inculpats; per tant de matèria d'interés públic quan es projectava sobre la salut; i això sense que mediara pressió, connivència, adreçament ni consell d'organismes públics d'investigació, on els gravats es van mostrar amb naturalitat com si de qualsevol pacient es tractara".