El jutge encausa per delicte mediambiental a dos directius del Projecte Castor
El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Vinaròs ha dictat acte de procediment abreujat contra dos dels investigats pel denominat ‘Cas Castor’, concretament dos directius de l'empresa Escal UGS SL, adjudicatària de de el projecte d'emmagatzematge de gas en la costa d'aquesta localitat castellonenca. El jutge ha adoptat la mateixa decisió respecte de la mercantil, com a persona jurídica. En canvi, ha arxivat les diligències per a altres deu investigats, funcionaris de l'Estat, en descartar que incorregueren en un delicte de prevaricació mediambiental durant la tramitació dels permisos per al funcionament del magatzem.
En un acte datat ahir i que ha sigut notificat ja a les parts, el jutge instructor relata que els dos responsables del projecte van acordar començar entre els dies 2 i 5 de setembre de 2013 amb la fase d'injecció de gas en la planta “a cabal nominal”, malgrat que eren “conscients de la potencial perillositat sísmica que la seua activitat podria implicar”. Aqueixa activitat en el gasoducte va provocar el 5 de setembre un augment de la sismicitat del qual l'Observatori Sísmic de l'Ebre va alertar a la companyia i als seus responsables quatre dies més tard.
“En aqueix moment, sent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seua activitat estava produint amb perill per al medi ambient i les persones, van continuar injectant gas fins al dia 11, reprenent les injeccions el dia 11 a les 22.00 hores”, precisa el jutge. I ho van fer a partir d'aqueix dia i fins al 13 de setembre –afig en la resolució- “a un nivell molt superior al que van injectar en data 5 a 8 de setembre, i en fases anteriors”.
Aqueixa situació va desencadenar una “gran sèrie de sismes en la zona” (fins a 519) que es va prolongar fins al 4 d'octubre i va ocasionar danys de consideració en nou habitatges de Vinaròs i Sant Mateu, a la província de Castelló, i Amposta i Sant Carles de la Ràpita, en la de Tarragona. A més, aqueixos moviments sísmics van generar, en opinió del jutge, “una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que, finalment, per part de l'Administració, es va acordar el cessament de l'activitat fins que no hi haguera garanties que es podia continuar sense cap risc”.
És més, tal com recull l'acte, “hui dia continua el gas emmagatzemat en l'emmagatzematge subterrani sense que siga possible la seua extracció en condicions de seguretat per a les persones i el medi ambient”. El jutge instructor ha acordat en canvi, en un altre acte dictat de manera paral·lela a l'anterior, el sobreseïment lliure de les diligències per a altres deu persones, perquè entén que no van incórrer en un delicte de prevaricació mediambiental.
Pel contrari, la seua actuació en la tramitació de projecte, que comptava amb una declaració d'impacte ambiental favorable, va incloure la signatura d'un conveni que, probablement, va permetre advertir el risc de perillositat sísmica que l'activitat podia implicar, “i molt probablement, la realitat, sense aquest monitoratge sísmic, després dels més de 500 sismes produïts al setembre de l'any 2013, seria catastròfica”.