Vila-real opta al Concurs Ceràmic de Regeneració Urbana (CRU) de la Diputació amb la reforma de la plaça Aliaga

L'Ajuntament de Vila-real optarà a la convocatòria de 2024 del Concurs Ceràmic de Regeneració Urbana (CRU) amb el projecte per a la rehabilitació i reforma de la plaça Aliaga amb la finalitat de reordenar aquest espai públic per a ampliar la superfície per als vianants i facilitar el seu ús com a espai de reunió i convivència. El regidor de Territori, Emilio M. Obiol, ha donat a conéixer que Vila-real presentarà la seua proposta per a optar a aquest concurs, que persegueix promoure l'ús de la ceràmica per a la regeneració d'espais urbans. El departament de Territori ha elaborat una “memòria interessant que se centra en la millora i ampliació de la plaça Aliaga amb l'objectiu de convertir aquest espai en una vertadera àgora, creant una superfície per als vianants continuada i renovant l'equipament i el mobiliari urbà actuals”. Per això, l'edil confia que la Diputació trie la proposta de Vila-real “i puguem fer realitat una intervenció urbana que millorarà la qualitat de vida en el barri de l'Hospital”.

Així mateix, de manera paral·lela, el consistori treballa en el projecte per a la restauració de la creu de terme que dona nom a la plaça i que serà objecte de rehabilitació com a part del Pla de millora de l'art urbà que impulsa l'equip de govern i que enguany contempla diferents projectes en el marc de la celebració del 750é Aniversari de la Fundació de la ciutat.

La memòria que l'Ajuntament de Vila-real elevarà a la Diputació de Castelló per a participar en el Concurs Ceràmic de Regeneració Urbana (CRU) constata la problemàtica actual de la plaça per la disgregació de les àrees per als vianants. La plaça Aliaga està situada en el barri de l'Hospital, en la confluència de diferents carrers. “El resultat de la urbanització actual és un espai fraccionat per un viari de trànsit rodat en forma de ‘Y’, que dificulta la percepció de la plaça com un espai unitari, espai que hauria de tindre una major superfície per als vianants per a fomentar la relació entre persones”, assenyala el projecte. Amb la regeneració de l'espai es crearà “una superfície per als vianants contínua d'aproximadament 1.000 metres quadrats, en contraposició a la segregació dels espais per als vianants actuals, racionalitzant el trànsit rodat i potenciant la mobilitat per als vianants”. A més, gràcies a aquesta actuació, “s'ordenaran les places de pàrquing, es milloraran i augmentaran els accessos per als vianants als espais afectats”. De fet, el regidor de Territori apunta que, seguint la línia del pla de millora i ampliació d'aparcaments, el departament de Mobilitat treballa també en la reordenació de la zona d'estacionament del carrer Hospital per a habilitar aparcament en espiga o bateria invertida, “la qual cosa contribuirà a augmentar les places disponibles en aquest entorn”.

D'altra banda, Obiol recorda que la singularitat de la plaça Aliaga radica en el fet que, en el seu moment, era l'accés a la ciutat des de València, per la qual cosa encara es conserva la creu de terme que dona nom a la plaça. La primera notícia d'aquesta creu data de 1433 però el monument actual no és l'original, ja que ha sigut objecte de diferents reconstruccions al llarg dels segles. L'última, després de la Guerra Civil, quan va ser destruïda per complet. La creu actual és de ferro forjat sobre una base de pedra i la seua denominació com a creu d'Aliaga al·ludeix, pel que sembla, al nom d'un propietari que posseïa terrenys en la zona. L'Ajuntament treballa en el projecte per a la seua restauració com a part del Pla de millora de l'art urbà, que ha permés actuar ja en altres elements del patrimoni local com l'escultura de l'àngel que presideix l'accés a la urbanització de Los Ángeles; l'escultura de Marcelo Díaz al jardí del carrer Encarnació o la restauració del vagó de la Panderola.

Obiol recorda que enguany, a més, amb motiu del 750é Aniversari de la Fundació de la ciutat, l'equip de govern també ha perfilat una rellevant intervenció per a la posada en valor de la Torre Motxa, vestigi de l'època fundacional.