Sebastián Mora: "A Vila-real es viu l'esport i crec que els somnis a vegades es fan realitat"

Sebastián Mora Vedrí és un dels majors exemple de superació que trobem a la província de Castelló. El jove ciclista de Vila-real es prepara, amb 33 anys, per tornar per segona vegada a uns Jocs Olímpics. Ja va estar en els de al 2012 de Londres, on es va proclamar campió del Món en Scratch, i ara torna a Tòquio en l'especialitat Madison.

Humilitat i sacrifici són dos valors que van lligats a la personalitat del ciclista de Movistar Team, tal com hem pogut comprovar en una entrevista que ens ha concedit a elperiodic.com. Sebastià ens atén al velòdrom Lluís Puig de València, on es prepara aquesta setmana al costat del seu company menorquí Albert Torres. Tots dos se n'aniran a finals de juliol als Jocs Olímpics, "amb moltes ganes", per seguir recollint èxits amb el lema #GoTorresGoMora.

A continuació us deixem aquesta interessant entrevista amb Sebastián Mora:

Com va nàixer la teua passió pel ciclisme?

A casa sempre he tingut bicicletes. El meu pare anava a treballar amb ella, feia carreteres amateur i d'aficionats ... Ningú em va obligar mai a fer esport però sí que és cert que m'agradava, he practicat patinatge, bàsquet i altres aficions. Però a l'estiu agafàvem la bicicleta els amics, les vesprades anàvem a l'Ermita i tornàvem, ens tiràvem per alguna rampa i així em vaig aficionar. Un dia va arribar el meu pare a casa i em va veure entrenant amb un corró, em va portar una bici de corredor i vaig començar a ixir amb ell i així fins al dia de hui. El primer club a què vaig pertànyer van ser les escoles de ciclisme de Vila-real.

D'una afició a les Olimpíades, ¿t'esperaves estar algun dia ací?

No, em sorprèn. Va començar tot com un passatemps i si mire enrere, veig les medalles, els mundials, campionats d'Espanya, Europeus ... i pense que els somnis a vegades es fan realitat. Quan em pose nerviós penso en les excursions a l'ermita i em relaxo.

Aquesta és la segona vegada que t'enfrontes a uns Jocs Olímpics. Ho afrontes com la primera vegada? Com es viuen els nervis?

La veritat és que em pose nerviós cada dia si no me ix l'entrenament. Pense que a la fi és com el xiquet que es presenta a l'examen: si has estudiat vas amb tranquil·litat i si no, li reses a la Mare de Déu de Gràcia, a Sant Pasqual i a tots els sants perquè t'ixquen les dues preguntes que t'has estudiat. Pense que aquesta autoexigència que portem cada dia es reflecteix en la tranquil·litat de la competició. Ens esforcem cada dia per arribar amb la major tranquil·litat possible.

Us esteu preparant ara a València i també anireu a Mallorca, ¿passaràs per casa abans d'anar a Tòquio?

Sí, passarem dos o tres dies i pense anar a posar-li un ciri a Sant Pasqual i un altre a la Mare de Gràcia. Ho vaig fer abans dels meus primers jocs olímpics i ho tornaré a fer.

A casa tens un poliesportiu que porta el teu nom i Vila-real té a esportistes com Yurema Requena que també han pogut anar a uns Jocs Olímpics i el futbolista Pau Torres podria anar també als de Tòquio. Creus que la localitat és terra d'esport?

Per descomptat tenir a dues vilarealenses a Tòquio seria sorprenent. Crec que a Vila-real es viu l'esport. S'escolta molt pel futbol però només has d'anar un cap de setmana per veure com la gent practica esport, ix a córrer, a caminar, a anar en bici ... Pense que podem estar agraïts pel que Vila-real li aporta a l'esport i el que aquest li torna, es retroalimenten.

Com motivarías a un jove que llegira l'entrevista i que tinga aquesta mateixa afició a l'esport que tenies tu de xicotet?

El primer que disfruten en tot el que facen: esport, passar l'estona, que disfruten sanament. Els valors de l'esport són molt importants, a mi m'han inculcat el sacrifici i hi ha tants valors que aporta l'esport, siga el tipus que siga. També els recomanaria que, si poden, que disfruten en companyia dels seus pares. Les primeres ixides que vaig fer amb la bici van ser amb el meu pare i això m'ajudà a connectar molt a nivell familiar. També és clar si pots practicar-lo amb amics perquè t'ajuden en moments de decaiguda i no només en el pla esportiu sinó en la vida.