La ruta Botànica de Vila-real obri novament al públic després de les obres de restauració dels despreniments

Vuit mesos després d'intensos treballs de restauració protagonitzats per diverses empreses especialitzades en riscos geològics, la ruta Botànica del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, torna a estar oberta al pas de caminants, esportistes i altres usuaris. El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, format pels ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana, la Diputació Provincial de Castelló i la Generalitat Valenciana, ha decidit reobrir aquesta ruta que circula pel marge dret del riu entre el Termet de Vila-real i el paratge de santa Quitèria d'Almassora una vegada culminats els ardus treballs de restauració del vessant afectat. L’alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui acaba d’assumir també la presidència del Consorci pels pròxims dos anys, recorda que els treballs s’han realitzat “amb la màxima celeritat i sensibilitat amb un paratge que és d’enorme valor ecològic”. “Hem de recordar que es tracta d’un espai natural que no es pot acotar ni controlar absolutament; encara que hem netejat i adequat tota la zona, és convenient recordar que es tracta d’un espai natural i que els recursos naturals són imprevisibles. Per tant, hem de circular per la senda sempre amb compte i respecte per l’entorn”, valora Benlloch.

La senda dedicada al farmacèutic i botànic vila-realenc, Manuel Calduch Almela, ha estat tancada per qüestions de seguretat durant 8 mesos. Cal recordar que el fort episodi de pluges torrencials ocorregut el passat mes de setembre de 2021 va provocar una enorme solsida en la primera part de la ruta botànica, a un centenar de metres del molí del Termet. La pluja va provocar que una gran quantitat de roques i terra caiguera damunt de la senda, deixant-la completament intransitable. La regidoria de Serveis Públics de l'Ajuntament de Vila-real, la Policia Local i el Consorci riu Millars van acordar el tancament provisional de la ruta botànica assessorats pels bombers del Consorci Provincial de la Diputació de Castelló. Poques setmanes després dels despreniments, el Consorci riu Millars va encomanar a diverses empreses especialitzades en riscos geològics l'elaboració d'un informe detallat per a marcar el full de ruta.

Drons científics

Un primer pas important per tractar de solucionar el problema va ser la contractació d'un vol fotogramètric amb un dron RTK (Real-Time Kinematic) capaç de desenvolupar un sistema de posicionament i navegació de precisió campimètrica. Una empresa especialitzada en la investigació de riscos geològics va programar diversos vols especials amb un dron per a analitzar tot el talús vertical determinat en l'estudi. Concretament, es va estudiar un quilòmetre del marge dret del riu Millars, des del pont de Santa Quitèria fins al lloc exacte on es va produir el despreniment de pedres i terra. L'altra zona que també va ser inspeccionada pel dron científic va ser el tram que discorre pel marge dret del riu Millars entre el mesurador i el molí Paquero, una secció de més de mig quilòmetre. Es van fer vols especials i manuals de molta precisió a causa de la gran quantitat de vegetació rupícola existent en tota la zona de talús. El dron es va volar molt pròxim i a molt baixa altura per a aconseguir imatges extremadament precises de l'estat reial de conservació de tota la paret vertical. Amb els vols fotogramètrics es van obtenir un conjunt d'imatges que van permetre determinar en un informe tècnic l'estat de conservació del tram fluvial que va patir el despreniment i també tota la zona determinada pel visor de la Sèrie Temàtica Cartogràfica de Riscos de la Comunitat Valenciana.

Prevenir l'acció de futurs despreniments

L'empresa responsable d'elaborar l'estudi tècnic sobre el despreniment en la senda botànica va fer una anàlisi sobre el relleu, la morfologia i els materials de la zona. Va concloure que el despreniment presentava un front d'uns 10 metres d'alçada on s'apreciaven clarament els conglomerats formats per la cimentació de les graves que han anat conformant els marges d'aquesta zona del riu Millars. L'acció dels agents meteorològics sobre les parets dels penya-segats provoca una contínua erosió i una progressiva alteració del ciment que proporciona la consistència pètria dels materials, formant balmes i ràfecs cada volta més pronunciats. La pluja és un factor accelerador d'aquest procés. Per tant, cal tindre en compte, que davant de futurs episodis de pluges intenses o torrencials en tota la zona de la ruta botànica el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars podrà tancar l'accés als usuaris de forma temporal per tal de prevenir accidents.