Més de 200 persones participen en la primera sessió de les III Jornades Citrícoles de la Plana de LA UNIÓ a Vila-real

Més de 200 persones han participat en la primera de les sessions de les III Jornades Citrícoles de la Plana que celebra la Unió Llauradora en l'Estadi de la Ceràmica de Vila-real, centrades hui en les principals novetats sobre el maneig agronòmic en els cítrics, com és el cas de les plagues, la fertilització o l'ús dels fitosanitaris.

En l'acte d'inauguració han participat el secretari autonòmic de la Conselleria d'Agricultura, Javier Bartolomé; Vicente Pallarés, diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Castelló; Emilio Obiol, regidor d'Agricultura de l'Ajuntament de Vila-real i Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.

Peris ha destacat que el sector citrícola valencià està viu i mostra d'això és el gran èxit d'assistència en aquestes III Jornades. “Una bona formació i informació tant per als productors com per als tècnics és clau per a aconseguir que una explotació citrícola funcione bé. Estem molt satisfets amb la resposta perquè significa que els temes triats en aquesta tercera edició són molt interessants i reaferma el nostre treball en el sector”, assenyala el secretari general de LA UNIÓ.

Les plagues van a més i per això hui s'ha parlat sobre la “Gestió integrada de les aranyes de Texas i oriental (Eutetranychus) a càrrec de César Monzó (IVIA), sobre els “Últims avanços en la prevenció i el control del Huanglongbing (HLB)” per Alberto Urbaneja (IVIA) i la “Innovació en la lluita i control de la mosca del mediterrani”, per part de Vicente Dalmau (Servei Sanitat Vegetal GVA).

En aquest sentit, el secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, ha indicat que “Les plagues actuals provoquen ja un efecte negatiu en la citricultura valenciana per la inversió que s'està realitzant i els danys que causen en la fruita comercial. I després tenim el risc continu que s'introduïsquen noves plagues o malalties de quarantena que són molt perilloses perquè es quedarien per sempre, sense poder erradicar i amb un augment en els costos de producció. Per exemple la Mancha Negra, que el que fa és depreciar la fruita. Nosaltres tenim una orientació de fruita per a vendre en fresc i s'hauria de destinar a indústria, per a la qual no estem preparats i el seu valor seria a més molt més baix. Per no parlar del HLB l'entrada del qual seria catastròfica per a la nostra citricultura perquè és la malaltia més destructiva que existeix en la citricultura a nivell mundial”.

L'eurodiputada Clara Aguilera ha analitzat els efectes de “L'Agenda 2030 en el sector citrícola” on es planteja una reducció important de l'ús de fitosanitaris. En relació a aquest tema hi ha hagut una ponència sobre “Resistències a les matèries actives dels fitosanitaris” a càrrec de Joel González-Cabrera (Universitat de València i membre de la Unitat Mixta UV-IVIA).

La fertilització és rellevant perquè els cítrics obtinguen un bon rendiment. Sobre aquesta temàtica hi ha hagut tres ponències. Ana Quiñones (Centre de Desenvolupament de l'Agricultura Sostenible (CDAS) – IVIA) ha presentat la ponència “Integració racional i sostenible dels bioestimulantes a la nutrició dels cultius”, Claudia Escrig de Koppert sobre el “Ús de microorganismes per al control de patògens del sol” i Manuel Puertas de Carbotecnia sobre les “Implicacions fisiològiques i nutricionals de l'ús d'Àcids Carboxílics de baix pes molecular en cítrics, ús eficient de l'abonat”.

En la sessió del pròxim dijous 28 de setembre les ponències estaran dedicades a les noves varietats de cítrics, un assumpte de gran actualitat en el sector i davant el que els llauradors sempre es pregunten el que plantar.